Poemes de Nadal - Reculls de poemes de Nadal dels millors escriptores/s Catalans



Joana Raspall (Barcelona, 1913) És escriptora i bibliotecària. Autora de tres diccionaris (de sinònims, de locucions i frases fetes i d'homònims i parònims) i cultiva sobretot el teatre infantil i la poesia.

EL TIÓ
Hi ha un pila de llenya tallada
que ha portat el camió
per fer foc a la llar.
Amb el tronc més gruixut que hem trobat
ja tenim preparat el tió.
L’hem tapat amb la vella flassada que cada any ens el guarda el fred.
Ben arraconadet
li hem posat un pot d’aigua,
un poma vermella i crostons de pa sec,
que li agrada amb deliri.
Ben segur que demà, quan me’l miri,sols hi haurà rosegons!
Ve del bosc; deu tenir set i gana.
Ara, aquí, com que està calentó,
ben menjat i tranquil, es preparaper quan tots cridem: - Caga, tió!
El tió sap que som criatures
i esperant trere’n llaminadures
li peguem, sens voler fer-li mal.
Ell també, trapasser,
barrejat amb torróa vegades ens caga... carbó!,
com a càstig per al més llaminer.I ningú no s’enfada; no cal.
És un joc de Nadal.
 
NADAL

Si aquesta nit sents una remor estranya
que, no saps com, t’obliga a mirar el cel,
i enyores gust de mel
i tens desig d’una pau que no enganya…
 
és que a través dels aires de la nit
t’arriba aquell ressò de l’Establia
de quan l’Infant naixia
i s’elevava un càntic d’infinit.
 
Si ja no saps sentir-te pastoret,
ni aturar-te a entendre el bell missatge,
almenys, tingues coratge
de seguir el teu camí amb el cor net
 

NADAL

La nit de Nadal
el bosc s’engalana;
els avets s’estiren
per fer la sardana
entorn del Nadó.
 
Una soca vella
no pot afegir-s’hi
i diu amb tristor:
—Jo ja no sóc bona
per res; no tinc branques.
 
Mes, pel cel ressonen
les veuetes blanques
dels àngels que diuen:
—Sí, que vals! no ploris!
seràs el tió!
 

NON-NON DE NADAL

T’ompliré el bressol
de palleta fina
sense gens de boll,
sense gens de pols.
Encendré un bon foc
perfumat d’espígol
per fer-te el son dolç.
Cobriré el teu cos
amb llençol blanquíssim
mig teixit amb glòria,
mig cosit amb creus.
Et faré de flonjos
borrallons de llana
un mantell pels peus.
Et cantaré un bres
amb la veu més dolça,
i quan ja t’adormis
et besaré el front.
Després, de puntetes,
tancaré la porta
perquè no et desvetllin
els sorolls del món.

Miquel Martí i Pol (Roda de Ter, Osona, 1929-2003). És un dels poetes en llengua catalana més populars i llegits. La seva trajectòria ha estat llargament guardonada i reconeguda.


ARA QUE L’ANY S’ACABA

Invoco els dies clars, ara que sé
que me’n desposseeix el temps.
No em vull
subjecte a cap designi que no pugui
sotmetre al ritme encès de les paraules.
 
A poc a poc, desfaig els rulls del vent.
La font degota lenta i m’acompassa
la mirada i la veu.
 
Tot se’n revela nou, però l’espera
m’adorm les mans. Només els ulls completen
el cicle tants de cops iniciat
i abandonat.
Propòsits?
Quins propòsits?
 

NADALA

Hem bastit el pessebre en un angle
del menjador, sobre una taula vella,
el pessebre mateix de cada any
amb la mula i el bou i l’Infant
i els tres Reis i l’estrella.
 
Hem obert innombrables camins,
tots d’adreça a la cova,
amb correus de vells pelegrins
-tots nosaltres- atents a l’auster caminar de la prova.
 
I en la nit del misteri hem cantat
les antigues cançons
de la mula i el bou i l’Infant i els tres Reis i l’estrella.
 
I oferíem la nit amb els ulls i les mans.
I cantàvem molt baix, amb vergonya potser de saber-nos germans
de l’infant i de tots en la nit de la gran meravella.
 

DESEMBRE

Quan ve nadal fem el pessebre
amb rius, muntanyes de colors,el c
aganer, l'estrella, l'àngel,
el nen, la mare i els pastors,
cantem cançons i i mengem neules,
també torrons i altres llamins,
i per arrodonir les festes
que omplen de joia grans i nins
ens aboquem a les finestres
a esperar els reis que van venint.

 
J. V. Foix (Barcelona, 1894-1987). Poeta influït pel Noucentisme i fascinat per les avantguardes, ell mateix es defineix com "un investigador de la poesia".



HO SAP TOTHOM, I ÉS PROFECIA

Ho sap tothom, i és profecia.
La meva mare ho va dir un dia
Quan m'acotxava amb blats lleugers;
Enllà del somni ho repetia
L'aigua dels astres mitjancers
I els vidres balbs d'una establia
Tota d'arrels, al fosc d'un prat:
A cal fuster hi ha novetat.
 
Els nois que ronden per les cales
Hi cullen plomes per les ales
I algues de sol, i amb veu d'albat,
Criden per l'ull de les escales
Que a cal fuster hi ha novetat.
Els qui ballaven per les sales
Surten i guaiten, des del moll,
Un estel nou que passa el coll.
 
El coraller ho sap pel pirata
Que amaga els tints en bucs d'escata
Quan crema l'arbre dels escrits;
Al capità d'una fragata
Li ho diu la rosa de les nits.
L'or i l'escuma d'una mata
Clamen, somnàbuls, pel serrat:
A cal fuster hi ha novetat.
 
El plor dels rics salpa pels aires,
I les rialles dels captaires
Solquen els glaços del teulat.
Un pastor ho conta als vinyataires:
A cal fuster hi ha novetat.
El roc dels cims escampa flaires,
I al Port mateix, amb roig roent,
Pinten, pallards, l'Ajuntament.
 
El jutge crema paperassa
Dels anys revolts, a un cap de plaça,
I el mestre d'aixa riu tot sol.
El fum dels recs ja no escridassa
els pescadors faran un bol,
Tot és silenci al ras de raça
Quan els ho diu l'autoritat:
A cal fuster hi ha novetat.
 
Els de la Vall i els de Colera
Salten contents, a llur manera,
I els de la Selva s'han mudat;
Amb flors de fenc calquen a l'era:
A cal fuster hi ha novetat.
De Pau i Palau-saverdera
Porten les mels de llur cinglera
I omplen els dolls de vi moscat.
 
Els de Banyuls i els de Portvendres
Entren amb llanes de mars tendres
I un raig de mots de bon copsar
Pels qui, entre vents, saben comprendre's
Els traginers de Perpinyà,
Amb sang barrada en drap de cendres,
Clamen dels dalts del pic nevat:
A cal fuster hi ha novetat.
 
Res no s'acaba i tot comença.
Vénen mecànics de remença
Amb olis nous de llibertat;
Una Veu canta en recompensa:
Que a cal fuster hi ha novetat.
Des d'Alacant a la Provença
Qui mor no mor, si el son és clar
Quan neix la llum en el quintar.
 
La gent s'agleva en la nit dura,
Tots anuncien la ventura
,Les Illes porten el saïm,
I els de l'Urgell, farina pura:
Qui res no té, clarors dels cim.
La fe que bull no té captura
I no es fa el Pa sense el Llevat:
A cal fuster hi ja novetat.
 
Àngel Guimerà 
va néixer a Tenerife el 1845 i va morir a Barcelona el 1924. Fou dramaturg i poeta. La seva extensa obra, el va fer un dels màxims exponents dela literatura catalana de finals del segle XIX.


NADALA

Jo vull la taula parada
com el temps que era nin
a prop de la llar fumosa
baix el sostre revellit.
 
Sols vós i jo, la serventa,
tornem al casal antic:
tots els altres se n’anaren
i mai més han de venir.
 
Guarniu la taula ben llarga,
que hi càpiguen grans i xics,
que han nascut el Fill de l’Home,
i és nit de goig esta nit.
 
Traieu la vaixella fina,
les estovalles de bri,
ompliu els pitxers de roses
com en temps que era feliç.
 
Poseu un cap de taula,
la cadira del padrí,
en l'altre cap la del pare
i la de la mare al mig.
 
A vora d’ella la trona
de mon germanet petit;
jo m’asseuré a l’altra banda,
com en temps que van fugir.
 
Enceneu la llar dels avis,
mig cremat hi ha un tronc de pi;
l’últim dia que es va encendre
quan la mare va morir.
 
I aneu-se’n lluny, la serventa,
que m’ofeguen els sospirs,
i vull que s’abeuri l’ànima
amb los records d’aquí dins.
 
Jo el rostre damunt la taula
posaré ben abscondit
entre els braços que no troben
ningú que estrènyer ací.
 
Amb mos gemecs d’enyorança
la taula faré estremir;
millor que dringuin les copes
com si m’estés entre els vius.
 
La ventada en les escletxes
farà l’udol del mastí
amb qui a l’escó m’adormia
abraçats com dos amics.
 
I per sobre de ma testa
la remor haig de sentir
de la gàbia trista i sola
que mou el vent esta nit.
 
I en la paret els filferros
veuran mos ulls enrogits
com els barrots d’unes reixes
que passen sens mai finir.
 
En tant sentiré per fora
com tresca la gent feliç,
sonant ferrets i guitarres,
que el goig per tots sobreïx.
 
I als vidres de la finestra
escoltaré un dolç brogit,
igual que si fos la mare
trucant amb el cap dels dits.
I, ai, que la mare no ha d’ésser
sinó el palmó que hi deixí;
tan airós quan jo el portava
i ara trencat i ennegrit!

Joan Maragall (Barcelona, 1860-1911), conegut popularment com a poeta, és també autor d’assajos d’interès ideològic, cultural i polític, i de traduccions.D’esperit romàntic i partícip del moviment modernista, la seva teoria de la "paraula viva" en poesia no tan sols té una significació estètica sinó també humana, ja que entén el fet poètic com a manifestació natural, no elitista,pròxima a la societat i capaç d’influir-hi.


ELS NÚVOLS DE NADAL

Els núvols de Nadal no sé què tenen
que són manyacs: no posen
gens de malícia al cel:
pel blau puríssim dolçament s'estenen,
a la llum de la posta suaus s'encenen
i de nit deixen veure algun estel.
 
És una de les coses més alegres
veure entre núvols els estels brillar.
Tenebres de Nadal, no sou tenebres;
més hi veig en vosaltres
que no en el dia clar.
 
Ai, nit que vas passant silenciosa;
ai, núvols blancs que pels estels passeu;
ai, llum que no ets enlloc misteriosa;
ai, portal de Betlem, que ets tot arreu!
Quan me vulgueu donar més alegria
parleu-me dels Nadals ennuvolats,
i com veureu com infant que somnia,
que riu a lo que veu amb els ulls aclucats.


ELS REIS

Aquesta nit han passat
i han posat la mà als balcons...
Els somnis dels infantons
han granat.
 
Cap a Orient se'n van tornant
a llur reialme confús,
a regnar-hi tot pensant
en Jesús.
 
Heu sentit avui el cor
matinejador dels nens?
Heu sentit el rastre d'or,
mirra, encens?

Jacint Verdaguer (Folgueroles, 1845 - Vallvidrera, 1902) és un dels escriptors catalans més importants i representatius del segle XIX. Contribueix a la Renaixença, des de posicions catòliques i conservadores, amb una obra que abasta poesia èpica i lírica, prosa narrativa i periodística i literatura de viatges, per la qual té una enorme repercussió popular.


CANÇÓ DE L'ESTRELLA

Jo us mostro el camí.
Seguiu-me, Reis nobles;
sóc per reis i pobles
l'estel del matí.
 
Amb roba daurada
jo enfilo en l'atzur
el camí més pur
que hi ha a l'estelada.
 
Ròssec de claror
vaig deixant per rastre,
tinc corona d'astre
i aroma de flor.
 
Tres Reis tinc darrere
i un àngel davant
i a prop de l'Infant
un cel que m’espera.
 
Gemadet i ros
vostre Fill, Maria,
a qui semblaria?
A qui, sinó a Vós?

Tomàs Garcés (Barcelona 1901-1993). Poeta i advocat de professió, també s'interessa pel periodisme, l'edició, la crítica literària, la prosa de dietari i la traducció. És considerat "el poeta català de la cançó", pel seu estil de versos curts i estrofes regulars, i se l'identifica amb la poesia neopopulista
de Federico García Lorca i Rafael Alberti.

L'ARBRE DE NADAL

La Cova, pedra viva;
desert, el camí ral.
Sota una llum freda,
creix l’arbre de Nadal.
 
El freguen ales d’àngel,
hi canten els ocells.
Oh tenderol i prada!
oh verda branca al vent!
 
Les branques d’aquest arbre
la freda Cova han clos.
No deixen que se’n vagi
l’alè calent del bou.
 
Pengem-hi els nostres somnis,
que així els veurà l’Infant.
 
Taronges d’or
es tornena l’arbre de Nadal.


Marià Manent Barcelona, 1898-1988. Poeta, prosista, crític literari i traductor.

RONDALLA DEL BOU
El bou pesant, veient la gent
que tantes coses oferia,
diu que volia fer un presenta
l dolç Infant de l’Establia.
 
I quan minvà una mica el fred
–que l’Infantó ja no plorava–
sortí amb pas lent, dins l’aire net,
sota la nit florida i blava.
 
Per donar a Déu, pobre i humil
damunt la palla gloriosa,
vol abastar algun flam gentil
de l’estelada tremolosa.
 
Va caminar per fondes valls
i resseguia la carena.
Sent el clarí de tots els galls
però ja du la rica ofrena.
 
Saltant de goig i bruelant,
el bou baixà de la muntanya,
i s’oferia al dolç Infant
amb una estrella a cada banya.

 Josep Carner (Barcelona, 1884 - Brussel·les, 1970) és conegut com "el príncep dels poetes catalans".Renovador de la poesia, de la llengua i de la prosa. Crea un nou estil de periodisme polític.

ANY NOU
Ni l’astròleg no sap, dia primer,
u rigorós que un poc de vida ens dalla,
quines estrenes ens darà potser:
angoixa, amor, traspàs o revifalla.
 
Natura és erta, sense afany ni esquer,
i l’aire és buit i la gelada calla.
Un salut regalima en el cloquer;
mor, a prop de l’encert, l’escorrialla.
 
¿Qui sap el que vindrà i el que em deserta?
Nou any és nou engany; en vida incerta,
jo sóc una ombra que s’esmuny de frau.
 
Oh Veritat, tu sola coronada
ben al dellà dels tombs de l’estelada!
Sigues-me llei i certitud i pau.

CANÇÓ DE NADAL
 Branca rompuda pel vent espectral-
un dia plena de fulles i rama!-,
dóna'ns la flama, la flama,
la flamano de cap negra foguera del mal,
sinó la flama del foc de Nadal.
 
Tu, vent geliu, el que fibla i somica
no véns amb rúfol missatge del mal;
cara a la llar fas un poc de musica
en tot forat assajant una mica
els flabiols de la nit de Nadal.
 
Balba enyorança, nafrada recança,
vegeu: de nit els estels van mostrant-se;
ah, no us pertoca de caure al fondal,
sinó d'aprendre la dansa, la dansa
d'àngels i sants en la nit de Nadal.

Joan M. Guasch (Barcelona, 1878 — Barcelona, 1961). La seva poesia parteixde l'èxtasi maragallià i recull l'experiència de la vida muntanyenca. Escriví èglogues, idil·lis, madrigals i evocàfades i goges,
a la manera modernista.

CANÇÓ DE NADAL
Bruc i galzeran
per guarnir el pessebre
i un trosset de gebre
al raig de la font que tomba ventant,
bruc i galzeran.

Josep Maria López-Picó (Barcelona, 1886 - 1959), poeta-autor d'una ingent obra en vers -, prosista, intel·lectual barceloní i editor. És un dels escriptors més destacats del Noucentisme.

HA NEVAT AL PESSEBRE
 Perquè es distregui del fred
el dia de la nevada,
àngels, fan, al son d’hivern,
coixí amb plomes de nadala.

Guerau de Liost (Olot, 1878 – Barcelona, 1933) és el pseudònim literari de Jaume Bofill i Mates. Poeta, polític destacat del catalanisme conservador. Com a poeta fa una obra de marcats arrels ruralistes. Seguidor de les teories lingüístiques de Pompeu Fabra, amb el seu amic Josep Carner, Liost va ser un europeista convençut, molt atent a les novetats culturals i polítiques que arribaven de l'altre costat dels Pirineus.

NIT DE NADAL
 La gent reposa
colgada al llit.
El llop no gosa
moure brogit.
D’un vell estable
mal ajustat
la llum eixia.
Fuig el diable.
La nit és dia.
Jesús és nat.
El bou recula
poquet a poc.
"Decanta’t, mula,
per fer-li lloc".
 
Oh meravella!
Penja una estrella
de l’embigat.
Les profecies
són aquests dies.
Jesús és nat.
La neu afina
xòrrecs avall.
Canten el gall
i la gallina.
Els àngels broden
el cel d’estrelles.
Els pastors roden
amb vestits nous
perdent els bous
i les esquelles.

Joan Salvat i Papasseit (Barcelona, 1894-1924) conegut sobretot com a poeta, és autor també d'articles,manifestos, i altres proses de caire polític i social. Fou un dels principals poetes de la literatura d'avanguarda.Va ser influït pels cal.ligrames d’Apollinaire i pel futurisme de Marinetti. Desenvolupà una línia lírica que l’acostà a la poesia popular .

NADAL
Sento el fred de la nit
i la simbomba fosca.
Així el grup d'homes joves que ara passa cantant.
Sento el carro dels apis
que l'empedrat recolza
i els altres qui l'avencen, tots d'adreça al mercat.
Els de casa, a la cuina,
prop del braser que crema,
amb el gas tot encès han enllestit el gall.
Ara esguardo la lluna, que m'apar lluna plena;
i ells recullen les plomes,
i ja enyoren demà.
Demà posats a taula oblidarem els pobres
-i tan pobres com som-
.Jesús ja serà nat.
Ens mirarà un moment a l'hora de les postre
si després de mirar-nos arrencarà a plorar.

23 comentarios:

  1. Tenim mol bons poetes catalans que canten de manera bonica i inspirada el Nadal que no finirà mai.

    ResponderEliminar
  2. Gràcies per aquest recull de poemes, m'ha estat de gran ajuda

    ResponderEliminar
  3. Me gusta tu estilo te paso mi blog por si quieres perder te por el como yo he hecho con el tuyo y me ha encantado
    http://anna-historias.blogspot.com.es/

    ResponderEliminar
  4. Is very good by a is going one will pick Disney channel and no mal Al pitch amb led pistes de Jo bull no mal Al Santa Susanna

    ResponderEliminar
  5. Gràcies! És un goig repassar i recordar el missatge dels nostres grans poetes. Un gran llegat ple te tendresa, de repte, de'amor a la llengua, a la Terra, a la tradició, a la Fe...

    ResponderEliminar
  6. Moltes gràcies per reunir-los tots en un sol lloc!!.

    ResponderEliminar
  7. Este comentario ha sido eliminado por el autor.

    ResponderEliminar
  8. Algú recorda un poema que comença amb:Glaça, a terra està erta, escombra l'airet, la plana deserta i al cel les estrelles tremolen de fret.

    ResponderEliminar
  9. son massa llargs joder em cago amb la vostre puta vida el que a creat la puuuuuuuuta pagina jodeeeeeeer fills de puta bona nit i BON NADAL GUAPOS

    ResponderEliminar
  10. Són de molta ajuda, i si són massa llargs, se'n pot triar un fragment que tingui prou sentit i unitat ! Gràcies !

    ResponderEliminar
  11. Como es posible tanta mala educación así va el mundo si son largos los poemas no los le

    ResponderEliminar
  12. A mí m'agraden, et recorden les festes nadalenques de diferents èpoques , i totes porten amor i tendresa.

    ResponderEliminar
  13. M'agraden però m'hi falten poemes escrits per dones

    ResponderEliminar
  14. El trobo un molt bon recull, m'agrada recordar els clàssics i no tan clàssics. Felicitacions.

    ResponderEliminar