Tenien criats de sobres per fer-los fer els encarrecs i diuen que feia més de 100 anys que ningú havia entrat en aquella casa.
Ho eren inmortals o es procreaven mitjançants els criats i criades perque una familia no pot aguantar 100 anys sense casaments, neixaments, diuen que les defuncións que tenien les enterraven a un petit cementeri que tenien just al costat de la capella, tenien un capellá que havien portat feia molts anys des del pais basc i que feia vida monacal amb ells, mai cap metge ni mestre havia entrat a la casa ni en temps de la guerra civil cap dels dos bándols si va acostar, disposaven de tot, diners per fer les compres dels aliments, portar a fer les repacións necessaries, en fí tot el necessari.
L'home arrivaba a uns centenars de metres de la casa i giraba cua quant l'aire feia olor al segle XIX per tornar cap a casa seve on tenia les comoditats del segle XXI.
La resta un misteri que pot-ser algún dia es sabrá.......
