L'homenet de casa
A casa sovint pasaven coses estranyes com que s'apaguesin les llums o s'ensenguessins, es canvies el canal de la tele o l'emisora de la radio, desapareixes qualsevol petita cosa o canvies de lloc, petites coses però que ens portaven tots de cap.
Per exemple deixaves les claus del cotxe o la moto a tal lloc, l'endemá sorties amb presa i ja no hi eren, et tornaves boig buscant i les trovabes al lloc mes insospitat de la casa i aixi moltes coses.
Primer ens varem pensar que eren bromes d'algun dels nens, però a vegades pasaven quan ells ja eren a dormir, a més, ja començaven a ser grans per fer aquestes malifetes, ens varem estresar fins al punt de voler controlar-ho quedant-nos desperts, però sols pasava quant no eren presents.
També haviem notat la falta de petites porcions de menjar, sobretot pá i fruita que es veia com tallada, mai rosegada per lo que varem descartar un animal estil ratoli etc.
Al cap de molt de temps varem decidir posar petites camares de video i el varem enxampar, no diriueu mai qui era, doncs bé un petit home d'uns vint cms d'alçada i que desde feia algún temps vivia per casa nostra, havia vingut en l'època del fred desde el bosc i es va quedar, ens va dir que tenir sobre uns 120 añys i que no tenia familia directa, però que al bosc n'hi vivien més de la seva raça, provenien de la part més alta dels pirineus i feia uns 1200 anys que el seu poble els Ansinons existiens, al inici eren molt més alts, sobre metre vint, però amb el pas dels segles es van anar reduit segurament per la consenguinitat, la llengua que parlen es una bareja de catalá més a menys modern amb antic i francés, semblant al Aranés.
En Rub com es diu el nostre nou membre de la familia es va quedar i la veritat es tot un luxe viure amb ell, ens passem el dia rient, però tenim de vigilar molt en que no tingui cap accident ja que es mou com una anguila de lloc en lloc amb una agilitat de noi de 15 anys, saltant i brincant tot el dia per sobre els mobles, taules i cadires. Fá uns dies va veure la nevera oberta i hi va entrar per agafar quelcom que l'hi va fer grácia, es va tancar la porta i ningú hi va caure, tothom va marxar de casa i el pobre Rub es va passar 4 hores tancat a les fosques fins que varem arrivar i algú va anar a la nevera i el va trobar mig gelat, ara estem mirant de fer-li fer un walkie-talkie a la seva mida per emergencies.
Bé demá anirem al bosc a veure els seus amics, ja us explicarem que decidim fer amb ells, fins demá................................
L'homenet de casa - Capitol II
L'endemá ens endinsarem al bosc, en calgué caminar hores i hores fins arrivar al lloc on estaven la resta dels Ansinons, caminar a mí perque el Rub anava confortable dintre de la butxaca superior de la meva jaqueta, un cop arrivats al lloc el Rub va treure de la butxaca de la jupa una especie de xiulet i va xiular unes notes, al cap d'uns instans van començar a apareixer una sèrie de personatges de totes les edats els quals al veurens van quedar molt parats, el Rub els hi va dir que erem amics i al moment tots van començar a xerrar al hora i ningú entenia res del que deien, semblava una veritable orgue de grills.
Passats els moments d'euforia i un cop explicat per part d'en Rub la seva excursió a la ciutat, em varen explicar la seva historia, era un poble errant, que anaven d'un lloc a l'altre sempre fugin de depredadors i dels "gegants" que erem nosaltres els homes, ens van dir també que n'hi havia varies colonies més dispersades pels pirineus però que no sabien exactament on eren i si haurien sobreviscut ja que feia décades que no en sabien res.
Ells en aquells moments eren ja pocs, el Rub era el més gran amb 120 anys, hi havia un matrimoni de 110 anys amb fills de 80,75 i 70 anys, els dos primers homes i la tercera una noia, els dos homes solters, també hi havia altres membres que havien vingut de fora feia una trentena d'anys un home d'uns 75 anys que tenia un parell de fills amb la noia de 70 anys, un noi de 30 i una noia de 25 anys, i altres més.
El problema que tenien era la procreació no consanguinea i per aixo tenien de trobar altres Ansinons fora del seu clan. Vaig prometre que ho miraria de solucionar amb la seva ajuda.
Ens varen invitar a veure un licor que feien amb herbes del bosc i que anomenaven "Ricolx", jo no sé el graus que alló podia tenir però de ben segur que no baixaba dels 45 o 50º.
Els hi varem dir que si algú volia venir amb el Rub a passar una temporada perque no estigues sol i un altre "xicot" una mica més jove que ell, sols tenia 115 anys que es diu Rac s'hi va apuntar, aixi doncs els hi varem dir que properament els hi portariem provisions, retalls de roba per fer-se abrics etc. i varem empendre el cami de tornada a casa ajudats pel "Ricolx", on varem arrivar tart a la nit i varem caure al llit com una soca, bé com sempre jo, ja que el Rub i el Rac viatjaven a les meves butxaques i més d'un son devien fer tot baixant,fins demá.........................
L'homenet de casa, de l'allotjament al secret absolut- Capitol III
Avui ens em despertat tots excitats i més cansats del que seria normal, però després de les emocions d'ahir no n'hi ha per menys.
Ara les prioritats son dues: Mantenir en secret al Rub i al Rac i fer-els-hi un lloc en condicions per a que puguin vuire com a persones que son.
A casa son quatre la meva esposa la Carme, els nostres dos fills el Jordi de 12 anys i el Xavier de 14 es a dir que per aquesta part no hi haurá filtracións, vivim en una caseta amb jardi a pocs metres del bosc i al final d'un carrer sense sortida, per tant la gent no transita gens per aquesta zona, de tant en tant algú paseja i solen ser veins. Creim que amb una mica de precaució podrem mantindre els "nois" en secret.
L'altre part, construir-els-hi un habitatge será bastant senzill, degut a l'estatura que fan, que ronden els 20 cms. d'alçada, farem una visita a una tenda especialitzada en cases de nines i segur que trobarem mobiliari adequat.......i possiblement també roba.
L'altre part important será de localitzar els altres grups que hi puguin haver per el pirineu, el Rub diu que ell recorda alguna cosa i el Rac també té records llunyants, segurament amb un mapa topografic i un gps podrem acostar-nos, amb els mitjans de transport que tenim a tocar dels dits, quads etc. ens podren desplaçar rapidament i podrem intentar en poques hores localitzar a la resta de Ansinons si es que ni ha més. Peró aixo ho tindrem de fer poc a poc i pensar bé en el que farem, no es qüestió ni de perdre hores de treball ni d'aixecar sospites, qualsevol comentari podria esbarriar tot el projecte. Per cert em prohibit fer fotos o treure imatges de qualsevol tipus als "nois" sols n'hem fet unes poques i estan segures a una caixa forta d'un banc en una tarja xip.
Bé els nostres fills ja han començat amb la construcció del nou habitatje del "nois", tindrem de buscar un bon lloc a casa on tinguin sol i a la vegada estingui a l'abric de mirades indiscretes i de visites inesperades a casa.
D'altra part amb el Rub i el Rac ja em començat a analitzar el mapes de la zona i la topografia, em localitzat fotografies aeries d'alguns llocs i estem mirant si podem descobrir alguna cosa, ens diuen que solen fer foc a les nits per no aixecar sospites durant el dia amb el fum però que tenen unes especie de senyals als poblats que sols ells coneixen, aixi que amb una mica de sort si localitzem el primer podrem trobar els altres.
L'homenet de casa, Primera sortida per a indagar - Capitol IV
Pel camí ens varem trobar uns caçadors coneguts i naturalment vaig parar el quad, varem xarrar un moment fins que els gossos es van començar a possar nerviosos, el Rub i el Rac anaven al compartiment tancat del davant sentats i veient el paisatge a traves d'una finestra que havia fet, doncs com deia els gossos van comença a ensumar i a cridar, els caçadors em van dir si portava alguna peça, i els hi vaig dir que portava una llonganissa per dinar, ens van despedir i vaig continuar el viatge, quin ensurt !!!
En menys de dues hores estavem al poblat Ansinon, el Rub va tocar la flauta i varen sortir tots cridant con era ja costum, petons, abraçades etc.
Varem descarregar el que portavem per a ells, cal dir que van quedar molt agraits ja que per exemple d'embotit no n'havien menjat mai al esser vegetarians i entre tots varem intentar esbrinar cap on podia caure el proper poblat Ansinon, mapa, brujala, gps, tot sobre una pedra gran del bosc a modus de taula, els "nois" caminant per sobre el mapa i senyalant aqui i allá, al final entre tots varen decidir probar sort a una seixantena de kilometres direcció al sud es a dir cap al cantó Espanyol, si teniem de creuar la frontera amb el "nois" i ens trobaven la G.C. tindriem un problema greu, es a dir que de moment ho deixariem per un altre dia on hi aniriem directament sense parades i tindriem més de temps i a casa podriem mirar millor els limits de les fronteres.
Després de beure l'acostumat gotet de "Ricolx" varem empendre el camí de nou cap a casa, contents d'haver vist que tots estaven bé i d'haver al menys aconseguit alguna nova data dels altres Ansinons.
El viatge el varem preveure per el proper cap de setmana, aixi doncs tindriem temps de preparar provisons per a ells, si els trovavem, fer bé la ruta i acabar d'adequar el lloc d'acomodament dels "nois" al quad, ho haviem fet de moment amb uns seient de cotxe a scala i uns cinturons també del mateix vehicle pero es movien i van acabar una mica marejats, tenim de revisar tot aixo.
Per altre part el Jordi i el Xavi ja tenen una gran part de la vivenda preparada, al meny el més básic els llits amb els matalasos, coixins i edredrons, una taula amb cadires, un armariet per posar la roba i alguna cosa més. La sala de bany es més rudimentaria però té aigua calenta amb dutxa, el problema es el wc que será el mes complicat però s'en sortirán.
Bé avui ha sigut un dia de viatge més o menys llarg i tots estem cansat, demá i tornarém, bona nit..........................
L'homenet de casa, Nova sortida per a buscar més Ansinons - Capitol V
Bé ha arrivat l'hora de fer la nova sortida per a veure de localitzar el segón i si es possible el tercer poblat, carreguem totes les provisions que els hi em preparar i ens preparem per a la marxa. Aquest cop m'acompanya el meu fill Jordi que será el que portará la tecnologia, el mapa en la tablet i el gps per marcar exactament el punt on es poguessim trovar.
Aquest cop tenim d'anar cap el sud direcció a Espanya i esperem que no ens tinguem d'endinssar en territori espanyol ja que el "nois" podrien perillar peró tampoc els podem deixar perque ells son els que ens tenen d'obrir les portes dels seus "familiars".
Emprenem la marxa, tenim previst que en un parell d'hores ser al lloc lloc previst per poguer començar a buscar. Fem una part del trajecte per carretera, després ens desviem per carretera rural asfaltada i finalment per camí de bosc,a l'arribada al lloc i avans d'endindar-nos a peu per el bosc aprofitem per esmorzar una mica, el "nois" també tenen gana, aixi donc improvisem una petita taula i fem un esmorzar de muntanya amb bota de ví inclosa.
Després d'aquest petit ápat, ens endinsem cap al bosc fins al punt que haviem determinat previament amb el gps, el Rub comença el concert de flauta i res de res, silenci absolut, ens desplaçem una trentena més de metres i altre vegada el concert de flauta, de nou res de res, com que cada un dels nois portava aquella especie de flauta i aquest cop també erem dos adults, varem decidir cada un de nosaltres amb un noi a la butxaca anar fent cap un lloc diferent i anar tocant la flauta a veure que passava, el resultat va donar els seus fruits al cap d'una bona estona, aquest cop van esser el Rac i el Jordi els qui varen trobar el poblat i a diferencia d'altres cops, la sortida del Ansinons va esser més aviat una mica poruga com si tinguessin por o dupte de qui els cridava, un cop els dos "nois" es varen presentar i varem poder parlar amb ells la cosa ja va canviar, ens varen explicar que tenien us llibres molt antic que explicaven les seves arrels peró que naturalment eren d'un tamany reduït, varem quedar que més endavant els nois mirarien de fer-ne una lectura ha veure que en podrien esbrinarels hi varem deixar provisions i roba i com sempre varem acabar amb el famós licor de " Ricolx".
Ens varen informar que feia uns vint anys havien tingut contacte amb un altre poblat que estaria situat a una vintena de kilometres direcció a l'interior de país, peró ho havien deixat per la mala educació que feien gala els habitants. Varem pendre les notres pertinent i varem marcar el punt amb el gps i varem tornar cap a casa tot pensant que podria passar que una gent tant amable i riallera n'hi poguessin haver de tant malcarats.
Bé doncs ja en tenim localitzats dos de poblats i un tercer no gaire lluny de l'últim, com sempre estem tots quatre cansats, ara toca dutxa, a sopar i demá a tornar-hi..............fins a la próxima sortida.
L'homenet de casa,Una altra sortida per a buscar als Ansinons "malcarats"- Capitol VI
Per no deixar passar massa temps tornem a fer una altra sortida, aquest cop anirem a veure si trobem el poblat dels "malcarats" com ens varen dir en l'últim que varem estar, al semblar no está gaire lluny de l'últim, però tindrem de mirar que no estiguin en territori espanyol ja que están suposadament a una vintena de kilometres de distancia i ja estavem bastant al limit. Amb dues horetes ja que coneixem el cami i es bó hi serem, com sempre al arribar tocará fer esmorzar de muntanya per agafar forçes.
Dos hores mçes tart arrivem al punt que el gps ens indica com a 20 kms. més avall de l'últim poblat. Aparquem el quad, estirem les cames, preparem l'esmorzar i un cop acabat de recollir tot començen a endinsant-nos al bosc, el Jordi i el Rac per un cantó i jó i el Rub per l'altre fent sonar les flautes. Varen anar passant els minuts, i al cap de tres quarts d'hora de cami el Rub reb contesta, dentre les mates dels bosc surten crits, automaticament crido pel walkie al Jordi que els hem localitzat i que vinguin cap al lloc on indica la posició del nostre gps.
El Rub intenta parlar amb el seu homoleg Ansinó i sembla que el dialeg no porta a res, aquest acusen a tots els altres d'abandonament en moments critits, fá un centenar d'anys, i ara no volen saber res, es una colonia tot d'homes i d'edats molt avançades,es a dir que a mida que vagin faltan aquesta té el perill d'estingir-se i aixo no ho podem permetre.
Al poc temps arriba el Rub que al ser més gran sembla tenir el seny més ben posat i el dialeg més ben aprés, parla amb el Crast que es el cap del poblat i el gran cridanet i malhumorat i acaben parlant amb un bon tó el que demostra una bona senyal per a tots, nosaltres quedem apartats en silenci sentats sobres unes roques a uns metres de distancia i a l'espectativa del que pugui passar.
Passada una mitja hora el tres "nois" ens criden i posen en evidencia el que nosaltres ja haviem previst, cinc homes sols tenen poques "chances" de sobreviure, sembla ser que el mal humor una part els hi venia d'aqui, els hi deixem aliments i estris com als altres i prometem que en breu tornarem per a trobar una solució sense que tinguin d'abandonar el bosc. Ens informen d'un poblat que va desapareixer fá una cinquantena d'anys degut a una esllavissada prop d'aqui, els hi varen anar i sols varen poder treure els coses sense vida dels habitants i alguns estris, desconeixen si queden més Ansinons a part dels que els hi em explicat nosaltres i dels quals coneixien l'últim poblat que varem visitar fa uns dies.
Bé ens despedim d'ells amicablement, ja no els podem dir el "malcarats", tot-hom canvia quant trova bones persones que els volen ajudar, i enprenem el cami cap a casa, ara será el moment de entre nosaltres i els caps dels poblats de pendre solucións......................
L'homenet de casa, es el moment per buscar a solucions per als Ansinons - Capitol VII i últim de moment........
Possiblement ja no trobarem més poblats Ansinóns, afortunadament tots están en territori del nostre país i es un nou bé cultural que en ha arrivat del cel, però es pot-ser el bé més preciat de tots els que tenim, una cultura viva amb 1.200 anys d'antiguetat que ens pot explicar molt dels inicis del nostre país i es té de cuidar.
Ara ha arribat l'hora de trobar sol.lucions i també l'hora dels dil.lemes, qui té de coneixer l'existencia dels Ansinons ó dels nous ciutadans del nostre petit país perqué ho son, o no? Tinc jo com a descobridor d'ells l'obligació de donar-ne part al Govern del nostre país ? Tinc la certesa que no s'els engabiará i s'els tractará com una atracció turistica més ? o per la contra s'els respectará com a esser humans i s'els deixará continuant fent la seva vida com han fet sempre ?
Al meu entendre son preguntes molt dificils de respondre, en primer lloc faré una reunió amb tots els caps de cada poblat, farem un cens d'habitants i decidiran ells el que volen ser en el futur, un cop hagin vist el món com és fora de les seves muntanyes i dels seus amagatalls foscos i humits podrán pendre una decisió i llavors els podrem, si s'escau, presentar-los a les autoritats, o callar i tornar-los al bosc.
Prepararé la reunió per la próxima setmana, aniré a buscar els caps, els portaré aqui a casa i farem una xerrada entre tots a veure que en pot sortir, de moment jo si puc dir la meva es que es quedin on son, mirarem d'ajuntar algun poblat a fí de que algúns no estiguin sols i mirarem el tema de la procreació a fí de mantenir l'especie............Un cop s'apiguem les noves resultants de la reunió de caps us ho explicarem. Fins llavors feliços somnis i despertars !!!!!!!!!
P.D. T@ts els que hagueu seguit aquest relat hareu vist que el final es obert, no l'he tancat perqué de moment, i honestament no el sé tancar, si vosaltres els lectors teniu alguna idea nova, me la podeu fer arrivar, per missatge privat, per correu electronic o com volgueu i de veritat si m'agrada i es factible las podria posar. Grácies i una abraçada a cada un@ de vosaltres.
No hay comentarios:
Publicar un comentario