RELATS CURTS, MEMORIES PERSONALS, REFRANYS I HISTORIA D'ANDORRA I ALTRES: La Consòrcia dels casats d'Andorra la Vella-Pere Canturri 1989

INTRODUCCIÓ

La Cònsorcia de Casats d’Andorra la Vella creada fa més de dos-cents anys no és un fet aïllat. Durant el segle XVIII neixen vàries associacions similars. Algunes perduraran modificades o re fundades d’acord amb les inquietuds soci- culturals de finals del segle XIX i principis del XX.Son dos moments propicis. El segle XVIII és un segle d’or a Andorra. Figures com Fire i Rossell i Antoni Puig escriuen els primers tractats sobre Andorra. Els primers viatgers que ens visiten deixen els seus testimonis escrits. Les indústries del ferro i els teixits aporten feina i diners. El cultiu del tabac i el contraban són una font de riquesa singular.

El tombant del segle XIX veurà estabilitzar-se el país després d’un segle de lluites. A les fronteres la Guerra del Francès i les Guerres Carlistes. A l’interior les agitacions polític – socials. La Nova Reforma, la protesta contra el pagament dels delmes a l’església d’Urgell, (influència dels moviments de desamortització a Espanya, idees revolucionàries i republicanes a França, anticlericalisme imperant) els intents fallits de Casinos i Joc, banys termals i comunicacions que desemboca en enfrontaments, (la nostra petita revolució del 1881); el tancament de les fargues i els problemes de transhumància i control fronterer que accentuen la ruïna econòmica es veuran frenats per la pau a les regions veïnes, la reconciliació amb el bisbat i la naixent indústria tabaquera a finals del segle.

Les associacions que apareixen són religioses, gremials, d’ajuda en cas de malaltia o defunció o mutualistes. David Más en un interessant treballs sobre les associacions a Sant Julià de Lòria, recull les existents a les Valls.

A Sant Julià, l’any 1731 s’institueix la "Consòrcia o Germandat de Carnestoltes" que l’any 1845 pren el nom de "Germandat i Consòrcia de Sant Julià" i perdura fins l’any 1860. És la més antiga.

El 1861 neix sobre les seves cendres la "Societat Mútua per l’Armonia i Unió" que es mantindrà fins l’any 1890. El mateix any sorgia la "Germandat de Socors Mutus de Sant Roc" encara vigent avui.

A Andorra a més de la Consòrcia de Casats havia existit la Consòrcia dels Capellans, fundada per decret del bisbe D. Siméon de Guinda, el 21 d’octubre de 1735. Tenia la reunió general el primer dimecres de setembre a l’església de Sant Esteve, per celebrar i cantar una missa solemne votiva de la Concepció Immaculada a Maria, i una missa de difunts i rèquiem en sufragi dels germans difunts. Era obligada l’assistència per a tots els que visquien dins un radi de 6 hores de camí de la capital. El dinar es feia a la rectoria pagant-lo dels recursos de la Consòrcia, encara que antigament s’havia fet a l’Hostal, i pagaven tots els capellans, tant si hi assistien com si no. En una nota de la Consueta dels Capellans d’Andorra, hi diu: "Estas son las constitucions de la Consòrcia que poden consultar - se en lo llibre vell. Antes se admitien alguns seglars; però en los presents temps a par que ni ells convenen a la Consòrcia, ni esta a ells. Si entren no tenen vot".

Hi havia també al segle XVIII la confraria de la Ànimes.
I al segle XX es crea el Centre Moral i Recreatiu.
Sembla ser que existia consòrcia també a Les Escaldes, Canillo, Encamp i La Cortinada.
Regirant la història de la Consòrcia d’Andorra i deixant a part la seva funció i els seus objectius, podem entreveure una part de la vida quotidiana dels nostres avantpassats.
La seva mentalitat enfront la desgràcia, o la alegria. Les seves creences.
La seva economia domèstica: què menjaven, què bevien, on es proveïen, com ho guisaven.
La seva organització política, els seus somnis la grandesa sota les disfresses, la proliferació de càrrecs, de on els copiaven.
Qui eren, quants eren, com es deien, els noms de casa, les famílies que naixien i les que morien.
Com es divertien, els balls, els jocs, les cançons.
Tot això és el que es pot llegir entre línies en els textos de la Consòrcia. La nostra petita història, la història d’un poble petit que no pot presumir de guerres, batalles, descobriments o conquestes, però que ha mantingut una singularitat i una independència que difícilment perviurà en l’Andorra que estem vivint.
Parlar de la Consòrcia és també parlar d’homes.

LA CONSÒRCIA DE CASATS D’ANDORRA

"Dia 21 de febrer de l’any 1776 primer dia de Quaresma després de aver pagat lo musich y concluida la festa de N.P. Carnestoltes se ajuntaren la major part dels casats de Andorra y tingueren Consell General y resolgueren de fer consorcia lo any següent...."(1)

-(1) Real llibre de Compte de la Consòrcia de Casats d’Andorra

El Diccionari Català, Valencià, Balear, ens defineix consòrcia - consorci, com a unió de persones (físiques o socials) que tenen un interès comú; i ens posa com a exemples: "No hages consorcia ne companya amb hom burlador ne scarnidor". "No sie rebut en lo nombre e consorcia dels cofrares".
El Diccionari Pompeu Fabra, consigna el terme consòrcia – conxorxa: tractes, maquinació entre dues o més persones, encaminat a mal fi. Exemple: "Fer conxorxa amb algú".
Encara que la paraula consòrcia no estigui dins la terminologia del català emprada actualment, hem de pensar que fou amb el primer significat exposat que va usar- se en aquell temps. La segona expressió és potser més adequada a la que encara és d’ús en alguns llocs d’Andorra en què en veure un grup de jovent amb certa alegria i inquietants propòsits, s’empra el terme mig seriosament, mig en broma: "quina consòrcia".

És molt possible que la Consòrcia de Casats d’Andorra la Vella, degui el seu naixement a un neguit per a subsanar en certa mesura, els excessos de les festes de Carnestoltes impregnades de les restes de les velles creences i tradicions.En el prohemi de les Constitucions de la Il.lustre Junta et Germandat de Carnestoltes de S. Julià l’any 1778 es diu concretament "...atenent a mé a la extirpació dels abussos que em temps passat se cometien y en avant se podrien cometrer..."

Joan Amades (2) fa menció d’un llibre escrit expressament pel bisbe de Barcelona, Sant Pacia, per contrarestar els excessos pagans del Carnestoltes d’aquell temps; igualment, mossèn Llorenç Riber, en els " Sants de Catalunya" deixa constància del marcat sentit eròtic de les Carnestoltes que perduraven encara en el segle XVII.

-(2) Costumari Català, "El curs de l’any", volum II, pàg.,179.

Arreu de Catalunya havien existit Consells, confraries o germandats encarregades d’organitzar les manifestacions populars durant el cicle carnavalesc.Amb anterioritat a la Consòrcia que historiem i sobre entenent-se en l’acta de la seva creació, ja devia ésser costum el reunir-se en consell General per encarregar a grups determinats o a les persones més adients l’organització de la festa.
El mateix s’observa en la consòrcia de S. Julià que tot i iniciar-se l’any 1731 fa referència a un acord pres l’any 1720 fent suposar que ja existien reunions de Carnestoltes en aquell temps.
Als abusos i excessos a què es devia arribar, i també potser a baralles sorgides com a conseqüència de les diferències d’edat i d’estat, es deuria l’assignació d’un dia de carnaval a cada grup generacional. " Als fadrins perquè disposessin de la plaça i de la població en general els diumenges; als nois perquè en fossin amos els dilluns; els casats (és a dir la Consòrcia) es reservaven els dimarts." (3)

(3) Joan Amades. Costumari Català. "El curs de l’any", volum II, pàg.145.

Segons es tradició, la Consòrcia hauria nascut sota l’ègida i direcció dels capellans de la Parròquia i dels prohoms de la Vila. Semblaria confirmar-ho l’existència com a germans, del Rector, Vicari i Beneficiat de la Parròquia en el moment d’iniciar-se i dels representants de les cases pairals de Vila. (4)

(4) Les costitucions de la Germandat o Consòrcia de Carnestoltes de Sant Julià es presenten a l’aprovacio del capella."..suplican tots los germans junts al Rnt. Guillem Constantí,Parroco nostre se servesquia judicar aquestas, aprobarlas o reprobarlas, que servirà per nosaltres sa aprobació de molta autoritat."Prohemi de les Constitucions de l’any 1778.

Això fa més comprensible que aquell 21 de febrer de l’any 1776, primer dia de Quaresma,es defineix les activitats i la raó de fer consòrcia l’any següent com a cosa deslligada del paganisme de les festes i encaminada a un acte de concòrdia amb l’església, "que lo primer dia de Quaresma se des un solemne aniversari ab la assitència de tres sacerdots ab absolta general ab la obligació de dir una missa quiscum dels sacerdorts que entraran en dita Consòrcia, per Sufragi de les Ánimes del Purgatori" i que també "se aparias dinar i sopar per tots els consorcians". En acabar aquest àpat, que era un costum estès per totes les contrades veïnes com a corol.lari de Carnestoltes, els sacerdots assistents farien "una absolta general tocant les campanes com se acostuma en las honras solemnes". És induttable que la Consòrcia neix i sura sobre les restes d’antigues festes rituals i d’iniciació que venen del fons del temps i que tenien la seva manifestació dins el paganisme carnavalesc. No figuren en la documentació de la Consòrcia la programació directa dels actes i divertiment a què donaven lloc les Carnestoltes, encara que en coneixem certa quantitat per la perduració que han tingut al llarg del temps, o per la supervivència en la tradició heretada dels avantpassats (5). No essent aquestes activitats el tema del present exposat ens hi referirem solament quan creguem que l’organització directa de les mateixes refermà la duplicitat en què es mou aquesta entitat, entre el paganisme y la religió, entre les tradicions arcaiques i les creences imposades.

(5) A Encamp encara perdura el Ball de l’Óssa que també es feia a Andorra la Vella. Era propi del divertiment carnavalenc fer pantomimes de Judicis restes dels quals és el dels contrabandistes a Encamp. Les passes i contrapasses perduren a S. Julià i Andorra. Fins fa poc es ballava a S. Julià el Contrapàs del Bou. Entre els balls hi ha constància del ball del Porré personatge de la Consòrcia reviscut actualment a Andorra la Vella. A Ordino i Andorra es robava l’olla a les cases. A la Massana es feia el ball de disfresses dels Frases, a Canillo dels Arlequins, a Encamp, sortia el Cullerot. Hi havia la cremació del Carnestoltes, l’Enterro de la Sardina, etc.........

Les funcions de la Consòrcia serien, doncs, l’organització de les festes de Carnaval i l’entrada de la germandat junt amb els sacerdots, al cicle quaresmal.
Aquestes dues activitats, promouen certa barreja que queda patent en el contrast que ofereix l’encapçalament del Llibre de la Germandat, escrit l’any 1776. Comença: " En nom de Déu y de la humil Verge Maria Mare sua sia Amen" i del títol del llibre posat cinc anys després que diu "Real llibre de Comptes de la Consòrcia General dels Casats de Andorra baix la institucio de Nostre Pare Carnestoltes".

Per situar millot els fets, recordem que és en aquest segle quan varen escriure’s el Digest (l’any 1748) i el Politar (l’any 1763) aquest, escrit precisament per un capellà d’aquesta Parròquia. És també quan es posa l’escut a Casa de la Vall. Deu anys després de la fundació de la Consòrcia, Andorra va rebre la visita de don Francisco de Zamora, Alcalde del Crimen de la Reial Audiència de Barcelona que ens deixà la primera relació escrita – no impresa – sobre Andorra (6). Per ella sabem com era Andorra i Les Escaldes als temps de la Consòrcia.

(6) JOSEP Mª GUILERA, "Una història d’Andorra",pàg. 63 i ss.

"Allí está situada sobre un montecillo la Villa de Andorra, Capital del Valle y casi en media de él hay telares de paños gordos. Antes de entrar se ven orillas del camino unos nogales terribles cuyas nueces son delicadísimas. Los campos están cercados como igualmente los prados los cercan con piedras que sacan del mismo campo. A la entrada del pueblo hay una hermosa fuente muy abundante que en verano sabe un poco a tierra. El pueblo está dividido en dos barrios. Cerca de la fuente hay una capillita. Al entrar vi al famoso Gravat, insigne malhechor que se alla aquí refugiado con otros compañeros. Hay algunos Pelaires en Andorra. Calles mal empedradas i una posada llena de canalla". "Las Caldes es un pueblo de Texedores i Batanes de los más ricos del Valle, beben mucho vino".

L’any en què neix la Consòrcia, hem trobat (7) que s’havien matat tres óssos en la Parròquia d’Andorra, com també alguns llops. Sabem igualment que Andorra pagava la qüéstia corresponent a 31 focs.

(7) Llibre de Comptes del Consell General.

És, doncs, en aquest ambient, l’any 1777, el 12 de febrer, quan comença la vida de la Societat. Després de la misa per les ànimes, amb les absoltes especificades anteriorment i amb l’assistència de tots els allistats l’any abans i de tots els sacerdots de la Parròquia es té Consell General.
Els assistents, que tots els que entrin a formar part de la cofraria per l’any següent "sinó que sia per causa de mort o presó", pagaran la dispesa del músic i del dia dels àpats de Consòrcia. Acabat l’any, tothom serà lliure de retirar-se, o si la germandat en té motius, podrà "despedir a qualsevol que no li estigui bé".

Com hem mencionat al principi, existien uns càrrecs propis dels dies de Carnestoltes. Els investits, assumien durant les festes el govern del poble. Aquest fet, recorda les saturnals romanes, durant les quals passaven a mans del poble i dels esclaus el poder i el govern.
Detallarem més endavant aquest càrrec i les funcions que comportaven. La reglamentació que se’n fa en aquest primer Consell és la següent: És mana "que lo Jutge, Síndic, Veguer, Batlle, Cònsols, Conseller i demés empleos de dignitat en los tres dies de Carnestoltes no puguin entrar en lo Hostal per menjar, beure, ni jugar, si no que sia per cumplir son empleo baix les penes ben vistes al Honorable Consell ".

Aclareixen a continuació que els acords es pendran "per pluralitat de vots, y los demés ajen de estar al que resoldran la major part".
Estableixen seguidament el dia en què es tindrà la reunió ordinària del Consell: "Tots los anys lo dia de septuagèssima que és 15 dies antes de Carnestoltes, los Cònsols fassen tenir Consell fent-lo manar 4 dies antes baix les penes ben vistes al Hble. Consell".

Normalitza l’entrada de nous germans, els quals faran petició al Consell o en el seu defecte als Cònsols "y si la germandat li apareix bé li fará avís que se presentia per fer lo Osculum pacis".Semblaria l’expressió del rite d’iniciació en entrar a la confraria.
Els aspirants deuran gaudir de certes qualitats per a ésser admesos, "si es home de bona fama i bons costums, que sia alegre i bulliciós i que no sia Borratxo ni escandalós, ni alborotadó, ni aucell de rapiña".

Segueixen unes clàusules encaminades a dirigir la Societat, donant-se fi a la reunió amb la redacció dels drets del Consorcià: Al que fins a la seva mort hagi format part de la germandat se li farà una missa en sufragi de la seva ànima amb assistència de tres sacerdots "y sempre que se puga se fassa ab Diaca i Subdiaca", pagant-se 3 sous a la Confraria de les Ànimes per la cera i vestuaris,amb obligació de parar lo túmul (8).

(8) A aquesta Confraria de les Ànimes d’Andorra la Vella, molt important en aquell temps,pertanyia el quadre que figura actualment a l’església Parroquial, en el que veiem pintat el donant Moles,l’any 1742. Obra del pintor català Casanoves.

Dos anys després d’aquest Consell, s’institueixen les penes a què es faran acreedors els que no compleixin amb l’estatuït. Senyal de què ja no tothom havia estat d’acord amb el pensament dels fundadors.
Sota pena de pagar un sou, existia l’obligació d’assistir a "los passos i contrapassos". Els contrapassos en totes les comarques veïnes, eren balls propis de Carnaval. Amb la finalitat de que no pogués tenir ningú excusa per no assistir-hi, manen que "lo cornayre tingui l’obligació quan lo Músich farà la salpassa de arribar a la Creu del Puyal, y aje de tocar o sonar tres vegades lo corn y que quant lo Músich isque per fer la passa també vaja al davant sonant sempre el corn". La creu mencionada era, segurament, la que havia existit davant de Cal Flora, entre Puy i Puial.

Mana també que "tots los empleats, com són Jutge, Síndic, Veguer, Batlle, Cònsol, etc., vagen a la Plaça a cada hu ab sos vestits y insígnies corresponents a son estat".
A Sant Julià s'especifica que portin capa negra o de burell i els Cònsols especialment capa negra.

Algun d'aquest vestits, encara s'emprava en els Carnavals fa poc anys. Hem pogut recollir a la Cortinada dues capes de Consòrcia i també una curiosa descripció de l'entrada a missa dels consorcians amb els seus vestits típics, capes, calça curta i esclops. Es possible que una
de les capes, de vellut blau marí, molt fina i d'excel.lent qualitat, brodada amb ribets de colors, verds, grocs i vermells, folrada a l'interior i de espatllera de la que en penjava una profusió de cintes, hagués estat la pròpia d'un membre que ostentava un alt càrrec dins la Consòrcia.
L'altra de roba molt feixuga, de color castany, amb grossa caputxa de cucurutxa fa pensar potser en una capa de Cònsol o Consell.

Joan Amades,(9) ens descriu el vestit de Porrer dels balls de festa de Sant Julià. Aquest càrrec existia en la Consòrcia d'Andorra i creguem que l'habillament fora per l'estill.
"Antigament, a Andorra, cada poble tenia una grossa porra o maça de fusta que portava el més destre en la cacera, amb la qual donava un cop ben fort a la testa de la presa una volta engarjolada dins la trampa".

"És interessant d'observar que el capdanser, que per les Carnestoltes menave el ball del Porrer, de Sant Julià de Lòria, rumbejava i esgrimia la porra de matar els óssos...."
"Anava armat de grossa porra. Vestia un balder i llarg gavany ó túnica de color verdós, cordat a grossíssims botons, vermells els uns i verds els altres, alternats un de cada color. De mitja mànega fins al puny li penjava com una randa o farbalà, verd en una mànega y vermell en l'altra i duia al cap un barret d'ales planes i amples, de les quals penjava un farbalà de randa, també la meitat vermell i l'altra meitat verd."

(9) J.AMADES, Costumari Català, "El curs de l'any", Volum V,pàgina 318.

1.- DELS CARRECS

Cada any, complint l'obligació de designar els empleats de Carnestoltes, s'assenyalaven les persones que els haurien d'exercir.

Hem pogut recollir els càrrec que varen existir,encara que no sempre havien tinguit continuïtat.

Aquest càrrecs, com hem dit, assumien el poder solament durant les festes i amb caràcte local, possiblement mb l'aquiescència el poder real d les autoritats de le Valls. Eren els següents: Jutge, Síndic, Veguer, Batlle, Advocat dels Pobres, Capitá de Sometent o d'Esquadra, Secretari, Cònsol Major i Menor, Conseller Major i Conseller Menor, Predicador, Manador dels Vius i Manador dels Morts, Mostassar de viures, Sagristà, Campaner, Farins del Batlle o Mossos d'Esquadra, Mestre de Danses, "Banderado", Porrer, Aposentador del Músic, Cornaire, Comandant de la Plaça i llumenera, Proveïdor de la plaça i cuina, Posader, President del Consell, Comissionats de rebre la pólvora i els cartutxo, i en cert moment, hi trobem també un capità i uns soldats de cavalleria.

L'any 1868 gairebé cent anys després del naixement de la Confraria, en una nova recapitulació dels estatuts feta pel Mestre d'Instrucció Primària de la capital d'Andorra, don Pau Pey i Coll, aquests càrrecs es veuen ja molt reduïts i a principis de segle encara ho són molt més, fins que l'any 1946, essent secretari de la Consòrcia elque ho era del Molt Il.lustre Consell General, senyor Bonaventura Riberaygua, ja solament existien els càrrecs de Cònsols, Caixer, Secretari i Manadors, càrrecs que continuen en l'actualitat.

Cada càrrec tenia unes obligacions ben establertes, algunes s'expliquen amb el mateix títol que comporta; altres tenien funcions més especials.

El Jutge feia la sentència a quasevol delinqüent que li era presentat a la plaça "secundum allegata et probata". Sabem, per els vells del poble, que aquest actes de judici es realitzaven amb gran pompa i lluïment, posamt-hi molta severitat i serietat, encara que els delictes fossin comesos intencionadament per les ganes d'ésser jutjats amb la broma i divertiment dels reus i del poble.

Un dels delictes que trobem en iniciar-se la confraria era qur els consorcians juguessin a cartes o veguessin fora dels àpats durant aquestes festes. Això era realment punible per la germandat.

El treballar aquestes festes era delicte fins fa pocs anys. Era el qe més sovint es jutjava, no perquè la gent tingués ganes de treballar, sinó per ésser jutjat i divertir-se una estona.

Les dones, que en aquestes festes assolien una intensa participació, mudades i rialleres, anaven a rentar a la Font de Tovira, esperant intencionadament que els mossos d'Esquadra, armats d'escopetes i baixant per La Quirola les anessin a arrestar. Carregades amb la panera de la roba es presentaven a la plaça per sotmetre's a judici.

Els homes fingien no recordar que Carnestoltes hagués començat. Es dirigien a les terres a fangar, motiu que donava lloc a l'arrest inmediat i al jutjament, entre bullici i alegria, al mig de la plaça.

Del Veguer o fiscal es diu "quan lo Batlle li donarà part de tenir algun presoner, pendrà informes de ell y dels delictes que aurà comès prenen testimonials autèntics y fent sumària o Procès lo presentarà al jutge instant fortament que sia castigat segon sos delictes".

De l'Advocat de Pobres llegim: "Sempre que hi haje algun reu que si li fassa sumària procurarà en defensar-lo y desfer les rahons que donarà lo Fiscal y confondrel ab sas provas que fassin més força al Jutge que las del Fiscal."

Del Síndic,. " sempre que lo Consell li farà alguna comissió, de parlar ab alguna persona per cosas convenients a la Consòrcia cumplirà exactament y si convé tornarà resposta com y també si té instància de fer juntar lo Consell donarà avís als Cònsols per a lo que fassan manar. Quan se tindrà Consell proposarà la cosa per lo que se té y allò que ell judica convenient y lo Consell resoldrà."

Els batlles, capitans i mossos d'Escuadra, mentre el Músic estava a la plaça, cuidaven de fer la ronda pels carrers, vigilant que ningú jugués a cartes o begués a l'Hostal, i en tal cas portant els infractors a disposició del jutge. Quedaven exceptuats d'aquestes prohibicions els forasters.

Es orientatiu sobre aquesta activitat el text que transcrivim:

"Resolucions de la Junta de la Honorable Consòrcia de Carnestoltes.

Succehÿ que lo any 1822 per carnestoltes at meterem a J.A dit fulano á la Hono ble consòrcia,pero no ere asentat al llibre ancara que ce asperabe lo primer dia de quaresma per asentarlo, pero ell ja seguia la broma.

Succeÿ que lo baren encontrar los Mossos de Escuadra â ell y altres al Ostal, que jugaben â cartas y los baren pendre a tots menos â ell que ba traurer lo ganibet y diu que ba fer amanases y los mossos enfadats varen anar â donarne part al Sor. Beguer de Carnestoltes y lo Sor. Veguer ba demanar als Sors. Consols que fesen tenir Consell y ba resoldre lo Hono ble Consell que no se l'atmetes ara ni may mes â dita Consorcia".

Els Cònsols procuraven la neteja de plaçes i carrers fent el manament porta per porta i sota pena del Cot de Carnestoltes, "també tindran cuidado en los balls no se usia desatencions, ni jochs profans y desonestos sino que tothom se alegria sense offendrer a Déu ni al Pròxim".

Els mestres de danses cuidaven del bon ordre dels balls donant-ne per torn un a cada membre de la Consòrcia.

L'aposentador designava posada al músic per torn, una vegada a cada casa. L'acompanyava a la plaça i el tornava a la posada.

A les "passes" devant del músic anava el "banderado" portant la bandera, i seguit del cornaire i del Porrer amb la porra al coll. Tots junts acompanyaven les autoritats a la plaça.

El Porrer posava ordre al ball, fent fer el rotlle necesari, i "sempre que los cònsols aniran a Offici los haje d'acompanyar amb la Porra al Coll". El ball del Porrer, a Sant Julià, del qual hem parlat, segurament que deuria ballar-se també a la nostra plaça en aquestes festes.

Els mostassars cuidaven del control dels queviures destinats a l'àpat de la Consòrcia, queviures que anaven a buscar a ambdues bandes del Pirineu. Ja condimentats i cuinats, el mostassar de Caldos tastava l'olla i en el seu cas donava l'ordre de servir.

El comandant de plaça i llum tenia per missió fer plantar la llumenera al mig de la plaça i vigilar que hi hagués bona llum a la plaça i carrers, llogant un portador de llum per fer les "passes".

Segons ens han explicat, aquesta llumenera plantada a la plaça, va promoure la separació dels veïns de les Escaldes de les festes de Consòrcia i Carnaval, (10) que inicialment realitzaven junt amb els d'Andorra la Vella. Hauria succeït que un grup de joves de les Escaldes, va desplantar i tirar per terra la llumanera, cosa que provocá el descontent dels joves d'Andorra, arribant a l'esbaralla oberta que doná lloc a la mort d'un jove del poble veí. Això trencà l'amistat que havia regnat des dels primers temps de la germandat.

-(10). Els veïns de les Escaldes no figuren a la Consòrcia d'Andorra però sí en trobem del desaparegut poble del Fener Les Escaldes tenia Consòrcia pròpia.

Una curiosa funció, era la de Predicador. Estava encarregat de fer el sermó la nit del dimats de Carnaval, alabant la vida del Pare Carnestoltes, a l'ensems que moralitzant sobre els vicis i excesos que aquests dies obrien les portes.

L'As d'Oros de jocs de cartes trobats a Andorra. El primer és de cap a 1840 fabricat a Catalunya. Dos són de jocs impresos a França a finals de segle i el quart és un curiós as d'oros casola lograt a partir d'un cinc borrant part del dibuix. La penúria en obtenir cartes feia corregir el seu dibuix a fi d'aconseguir-ne de diferents i completar jocs.

L'any 1778, un any després de començar la vida de la Consòrcia, trobem, entre altres, els següents càrrecs exercits pels ciutadans que es resenyen:

Jutge: Antoni Maestre

Síndic: Dr. Baltasar Soldevila

Veguer: Baltasar Perich

Batlle: Francesc Maestre

Secretari: Ignasi Torres

Cònsol Major: Baltasar Carloset

Cònsol Menor: Joan Senturer

Conseller Major: Antoni Ribot:

Conseller Menor: Francesc Dalleres

Manador: Andreu Duran

Mestres de Danses: Pau i Joan Bartolo

Aposentador del Músic: Ramon Jové

Banderado: Ventura Moliné

De tots els anteriors, se'ns diu que han jurat sobre l'As d'Oros que acompliran "ab son empleo".

Durant molts anys s'alternen en els càrrec de Síndic i Jutge el doctor Baltasar Soldevila i el ciutadà Antoni Maestre.

Els capellans de la Consòrcia eren en aquest temps el reverend Josep Alegret, rector; el reverend Narcís Pallerola, Vicari, i el reverend Pere Bauro, beneficiat.

Esbrinant qui eren els fundadors de la Consòrcia o a qui corresponien els noms esmentats, ens trobem que tenien en la vida diària els llocs més representatius de la vila; metges, apotecaris i escribans figuren en les llistes de la Consòrcia en els seus inicis.

En la fundació de la germandat es consigna un acord que ha perdurat al llarg dels temps, "que tots los anys, lo dia de Septuagèssima, los Cònsols fessin tenir Consell". Aquest es convocarà "a campana tocada fent sonar una batalla per a cada germà de la societat".

Aquesta reunió, coneguda amb el nom de "Consell del bull", te lloc cada any a la Casa de la Vall, seu del Govern i Palau de Justícia com resa la inscripció existent en la façana d'entrada.

Durant la mateixa, es passen comptes, es resolen les demandes d'admissió, es nomemen els càrrecs i es prenen els acords. Una vegada acabada, es passa a la monumental cuina de la Casa i vora el foc es procedeix a berenar.

Tot és de tots i al convit ningú es fa pregar. Antigament, el menú consistia en botifarra negra a la brasa i pa moreno. Anys després cada consorcià hi portava el millor embotit del porc. Ningú volia fer el pobre. Ara tothom fa per manera d'obtenir alguna donja, bringuera, llangonissa o bull gormand que faci les delícies dels amics.

El vi és a càrrec de la Consòrcia i el porró no para de passar de mà en mà.

Els Armengol, Andreu i Miquel, propietaris de les dues bodegues del poble subministren el vi.

El Miquel pel Concell del Bull. L'Andreu pels àpats de Consòrcia, a canvi s'els eximeix de l'obligació de portar els germans al cementiri.

Menjats i beguts, les cançons de vells records i tradicions es barregen amb el fum de la gran foguera en un ambient de real germanor. Les notes de "La Margarideta", "Peu Pulidor". "L'Asidro", "Els segadors" i "Les armes de la Nostra Nació", quedaran lligades per sempre a les veus tremolenques del vell Quim i del vell Bartomeu, a les més serenyes del Fusté i del Simon i a les melodioses de l'Andreu, el Pollet o el Ribalo.

2.- DELS APATS

L'any 1777, tal com va preveure's en la resolució de fer Consòrcia, va tenir lloc el primer àpat de la germandat. El primer dia de Quaresma, després d'oir missa i de rebre la cendre al cap, acompanyats dels sacerdots de la Parròquia varen dinar i sopar.

El menú de dejuni i abstinència, que en els primers anys variava segons les possibilitats de proveïment va anar-se fent cada vegada més determinat.

Els primers anys era la consòrcia qui adquiria els queviures i s'els feia cuinar. Per això un any per l'altre s'anomenava el Reboster o Proveedor de viures, l'Administrador General de cuina, l'ajudant o Gat de Cuina i el Guardià.

Alguns abusos devia haver-hi per procurar-se el tiberi ja que l'any 1801 "se resol que ningu se cuide de fer anar a buscar aiguardent, vi ni altra cosa sens siro primer als Proveidors en pena de pagar-ho ell mateix".

A finals de segle XVIII, les compres consisteixen en congre, bacallà, sal, pebre, espècies, clavelles, canyella, panses, alls, pa blanc de la Seu (encara que curiosament l'any 1786 es porten 32 pans de França), pa moreno, ametlles, arròs, vi, taronges, oli, ous, fesols, ensiam, pomes, cascabillicos, api, escarola, oli, aiguardent, codonys, pa de seguel, arengades, cols, espinacs, tonyina, xocolata.

En iniciar-se el segle XIX s'estableix per primera vegada el menú que quedarà com a propi dels àpats de la Consòrcia. La taba del posader de viures dels anys 1833, 34 i 35, el reglamenta i el deixa ja com a norma de contracte entre l'Hostal i la Consòrcia.

L'any 1833, el posader Miquel Montanya, (a) Calones, nomenat Comandant de viures, vigilat pels Mostassars i tastadors de caldos, Joan Cuberes i Joan Mentruit, deurà complr les obligacions de la taba sota les penes ben vistes que resoldrà l'Honorable Consell de Consòrcia.

"Donarà del millor pa de les fleques de la Seu i del millor vi de Noves o més avall.

"Donarà al dinar:

Sopa de caldo de la olla;

l'olla a de ser de fesols, arròs y congre,

verdura ab oly, una arengada per cada un.

All i oli, bacallà ab such y de fregit.

Congre a la vinagreta y ab suc.

Ous ab suc o de astarnats.

POSTRES

Ametlla torrada de asperança y amella cuberta

Ayguarden Anisat duple de Reus

COL.LACIÓ

Sopa, anciam del millor que se ancontrie

Verdura, Molls de Ametlla torrada y

Aiguardent, conforme al dinar.

tot plegat que sie ben adobat y que no y hagui res de escás"

El vi es volia de Noves (a uns trenta kilòmetres Segre avall d'Andorra) o de més avall tot i que a Andorra i a la Seu se'n feia. Aquest no ere gaire bons, de poc grau i agrosos. A Noves fa uns 30 anys encara es feia un vi blanc que tenia una mica d'agulla molt apreciat.

L'any 1790 es comprà 10 jústias de vi de la Conca i l'any 1827 el vi es de "Bateja" segurament Batea, vi encara ara famós a la Ribera d'Ebre.

L'any 1833 el congre es va servir a la balitresca recepta que desconeixem.

Tenia l'obligació de donar dinar i col.lació a tots els capellans de la Consòrcia i també "cuidarà de donar foch y lloc y llits, vegudes de By i Ayguardent i esmorzar lo primer dia de Quaresma, vi a les botes y lo pa ab algun tall, tot allò que ven vist quorresponguia donar als músics".

Al músic, fins fa pocs anys, s'el tenia en gran consideració. Menjava una vegada a cada casa i es llogava a voltes un any per l'altre, essent difícil trobar-ne.

L'any 1785 i 86 es tenia un músic del poble d'Andorra. Trobem en el llibre; "se ha tornat a llogar per músic per lo any 86 a Anton Moliner de Puyal, per lo preu de 1 lliura, 4 onses, per los 3 dies y franc de pagar res a la Consòrcia, ab pacte que si per sos negocis agues de marxar que no se pugues trobar en Andorra per les Carnestoltes aje de avisar 3 semmanes antes als Consols perque cuiden de buscar Musich, ÿ aixi mateix si se trovave malal antes ÿ conegue que pugue sonar estigue obligat â avisar als Consols.

L'any 1787 "se ha resolt de tenir dos musichs". L'any 1791 "se fa comissió per llogar 2 musichs bons y tant barato que puguem". L'any 1792 es vol llogar musics a la Parròquia d'Orto o a Vilamitjana (comarca de la Seu) L'any 1793 es recomana que per l'any vinent s'äja de llogar millors musics. El dia 26 de Febrer de 1800 es lloga per l'any següent a Francisco Rabassa músic de Vilamitjana. L'any 1790 en les despeses de la Consòrcia hi figuren un aparell d'espardenyes pels músics.

No podra asseure's a la taula de la Consòrcia cap foraster ni tampoc cap que no fos consorciá.

Hi hauria tammateix una taula per a tots els que la germandat volgués convidar. 

3.- DE L'AJUDA MUTUA

Altres activitats ha tingut la Consòrcia d'un caire més social, constituint-se en veritable entitat d'ajuda als germans necessitats.

L'any 1855 es creà l'obigació de que els germans vetllessin els malalts consorcian des del moment en què rebessin els Sants Sagraments fins quant en tinguessin necessitat. Més tard és disposà que els germans difunts siguin traslladats al cementiri per membres de la Consòrcia.

Fou llavors quan el càrrec de manador es duplicà. El manador dels Vius, encarregat de convocar casa per casa les reunions, i Manador dels morts que designava qui havia d'efectuar les vetlles i qui per torn rigorós i sens excusa deuria portar els germans difuns al fossar.

Es també ara quan es comença el "Llibre dels Vius i dels Morts", en el qual quedaven anotats els torns i serveis realitzats pels consorcians.

L'any 1868 es reglamenten definitivament les activitats anteriors: "dat lo cas de trovar-se malalt algun dels referits consorts, desde lo dia que haurià rebut los Sants Sacraments, estiguin obligats dos de dits Consorts en vetllar-lo tan com sia necesari, a cual fi deurà mombrar-se quatre comissionats per a que cuidin de que vàgia ab regla y per torn a tota la Consòrcia, y qui no hi vúlguia anar que deuria llogar-hi. Advertint que la casa del malalt no deurà ni estarà obligada en darlos interès algun ni de menjar, ni de beure, ni tampoc cosa alguna, sinó que se farà dit sacrifici per via de caritat, com també en nombrar en nombrar cuatre homes dels mateixos Consorts per portar-los de casa a la Iglésia y de allí a fosà tot per lo expressat objecte de caritat y sens benefici algun".

Més tard es precisen encara diversos punts d'aquesta reglamentació, entre ells, no obligar a portar cap parent a la fossa que no fos almenys de tres graus en endavant.

El no compliment de les obligacions esmentades, va ésser la causa de més d'una expulsió de la germandat.

"En lo dia 31 de Marhs de 1885 sea tingut consell manat y campana tocada afi de resoldres y asentar la deshovediencia de un dels germans fense redicol a les obligacions tant utils per los socis de la germandat com es de anar aportar un difunt a la sepultura que lo redicol es (J.C.) que no à bolgut compli per lo difun (J.R.) y per majoria de bots sea resolgut imposarli per castig y multa 2 pesetes pagades al termini de buit dies a les mans del señor Consol y quedan obligat a complir lo seu torn lo dia ques presenti una desgracia; sens escusa alguna osino sera espolsat de la germandat perpetuament; com y tambe sera per tots generalment sino compleixen.

En redactar-se l'anterior reglamentació figuraven allistats a la Consòrcia més d'un centenar de germans, xifra que fa pensar en què pràcticament tots els casats d'Andorra hi pertanyien.

Dins les activiats socials de la Consòrcia n'existeix una altra, que com l'anterior, ha perdurat fins a l'actualitat. Era un sistema de préstec de diners dels fons de la Consòrcia als germans queel tinguessin necessitat.

El dia 17 de Febrer de 1820 s'acorda deixar el capital de la Consòrcia al més-dient. El 1822 es demana fiadors.

Era obligat retornar-los al cap de l'any sota pena de cobrar dels que n'havien sortir fiadors i en últim extrem intimidar-los al pagament per mitjà del tribunal del Batlle.

L'any 1868 es redactaren nove clàusules que regiren aquest sistema de prèstec, a l'ensems que es fixà l'interès anual a pagar.

El capital de la germandat, obtingut de les quotes pagades pels cofrades quan entraven a la Consòrcia havien solucionat més d'una vegada els problemes a famílies necessitades.

El dia 17 de Febrer de 1924 consta en l'acta "Se ha presentat una proposició del Hble. quart referent a passar lo Capital d'aquesta germandat a dit quart a fi de fer una casa d'ensenyança a la plaça..."

El dia 2 de Febrer de 1941 s'acorda treure lo capital de la caixa i deixar-lo al quart per fer la seva casa.

Es deixen els diners l'any 1942 i consta el 21 de Febrer de 1943: "El capital de 3.100 pts. amb hipoteca a la casa de l'Hble. quart d'Andorra el dia 4 de Juny de 1942 fou retornat a la Societat."

En iniciarse el segle XX, la Consòrcia ja havia perdut moltíssim del seu sentit i activitat. La fundació, llavors, del Centre Moral i Recreatiu amb funcions d'ajuda social entre els seus membres, va minvar encara més la seva importància. Sorgiren desavinences amb el Rector d'Andorra, les quals motivaren a que es perdés el costum de començar el dia de Consòrcia amb una missa, igualment com l'assistènca del capellà als actes d'aquell dia.

"Dia 1 de Febrer del any 1920

Lo Sr. Consol ha fet present que lo Sr. Rector l'hi à fet reclamació que ab lo que te asignat per fer la funció acostumada lo primer dia de Cuaresma no pot ferla ab la mateixa degut à que les candeles son mes cares, y en vista de aquesta reclamació se a nombrat una comisió al efecte de entrendres ab lo dit Sr. Rector y son Juan Montanya y Manuel Mir los cuals quedent facultats per comunicar al referit Sr. Rector que si pot fer la funció acostuada per lo mateix preu la germandat esta disposada a continuar lo que es de bon costum, o del contrari, se presindirà de dita funció per falta de fondos."

Les desavenències s'accentuen i sembla que com a total trencament s'arriba a desafiar obertament el compliment de la vigília quaresmal el dia del repàs de germanor.

Transcrivim de l'acta del dia 16 de Jener de 1921.

"Se a arrendat lo repas del primer dia de Cuaresma a Miquel Montanya, Calones per lo preu de sis pesetes tenin obligació de donar per dinar sopa de pasta, escudella y carnt d'olla, un entrant de carnt ab such y un entrant de pollastre, atmella torrada y grabada per postre y cafe y per sopà se deixe a la sua llibertat."

La Consòrcia va tornar després del repàs tradicional de vigília però mantenint com a darrer plat del sopar la carn amb suc.

Fa uns quatre anys, s'acordà de pendre contacte amb el Rector de la Parròquia per tornar a fer la missa preceptiva a l'inici de la societat i es va suprimir definitivament el menjar carn a l'àpat del primer dia de quaresma.

Amb un mínim d'activitats va anar perdurant la Consòrcia durant aquest segle inclús algun any no va realitzar-se el menjar de germanor ni la reunió del Consell.

La Modernització del temps ha esborrat moltes de les seves activitats, o els hi ha restat importància dins la vida dels Andorrans. Ésser andorrá, cap de familia i veí d'Andorra la Vella, es tot el que es requereix per tal d'ingressar en la confraria. Tots els qui en són confrares se'n fan un honor. L'entrada dels hereus succeint els pares és un dret. Els cabalers o els que creen un nou foc, han de comprar l'entrada.

Aquesta serà gastada en vi, ja que el capital social de l'entitat no pot créixer ni disminuir.

L'any 1990 dos-cents catorze anys després de la seva fundació, el campaner de la Consòrcia deurà tocar 150 campanades per cridar els 150 germans a reunió del Consell del Bull.

4.- DELS LLIBRES

La Consòrcia guarda quatre llibres: El més antic és de l'any 1776 i es titula Real Llibre de Compte de la Consòrcia General dels Casats, d'Andorra, baix la institucio de Nostre Pare Carnestoltes, retitulat l'any 1783.

Un altre es titula Llibre para el us de la Consòrcia dels casats de la capital de Andorra baix las institucions seguens fundadas en lo añs mil set sens setanta y sis y recuperadas en lo áñ mil vuit sens seixnta y vuit. El redactor fou D. Pau Pey y Coll mestre d'Instrució Primàri de dita capital de Andorra.

En la 2ona pàgina hi diu: "Real llibre de la Consorcia general dels casats de la capital de Andorra, baix la instrucció de nostre Pare Carnestoltes.

Lo Honorable Consell de Carnestoltes y tots los demes membres de la Germandat han determinat recupilar tot lo regiment, estatuts y bons costums que hi habia al llibre passat, per estar aquell ja tot derrotat.

Dita Consorcia se comensá lo añ mil set sens setanta y sis y ara per lo mateix lo Honorable Consell y tota la Germandat present, han tingut à be autoritzar reformar y aprovar aquest llibre, per lo que sia convenient.

I enpropietat de la mateixa Germandat se fara sentir alos que atentin contra ella, las consecuencies de la infraccio de la lley.

Avui dia de la Septuagesima 9 de Febree de 1868."

El tercer es titula "Llista de la Germandat de la Consorcia pel socorro de asistir als malals y portar los difunts a la sepultura com a Llibre de Morts.

El quart és el "Llibre per lo us dels comptes de la Germandat de la Consorcia de la Vila de Andorra 1910."

CONSTITUCIONS DE LA CONSÒRCIA DE L'ANY 1777

"Dia 12 de Fbrer de 1777 primer dia de Quaresma se donà principí â la Consorcia fent un solemne Aniversari per les Animes del Purgatori ab absolta general al fi de la Missa,ÿ âl fí del dínar ab la assistencia de tots los Germans allistäts en lo fol 13 ÿ tots los Sacerdots existens an Andorra.)

Dit dia se ha tingut Consell general ÿ per pluralitat de vòts se ha fet las constitucions seguents

Que tots aquells que se assentarian en díta Germandat per lo anÿ seguent sino que sía per causa de Mort ô presò pagaran lo gastó que se fará tant del Musich com del demes gastò fara la Germandàt en lo dia de Consorcia.

Que acabàt lo anÿ Quasevol tinga llibertartàt

de eixirse de la Consorcia, ÿ si la Germandat te motiu puga despedir â qualsevòl que lo li estiga be.

Que lo Jutge Sýndich, Veguer, Batlle, Consols, Consellers, ý demes empleos de dignitat en los tres dias de Carnestoltaes no puguen entrar en lo Hostal per menjar, beure, ni jugar, si no que sia per cumplir â son empleo baix les penes ben vistes al Honorable Consell.

Que sempre que se aje de tractar alguna cosa per la Consorcia en cas de dificultat se resolque la Cosa per pluralitat de vots ÿ los demes ajen de estar al que resoldrán la major part.

Que tots los anÿs lo dia de la Septuagesima, que es 15 dieas antes de Carnestoltes los Consols fassen tenir Consell fenlo manar 4 dies antes, baix las penas benvistas al Honble Consell.

Que qualsevol, que vulgue entrar de nou â la consorcia aje de fer la peticío al Consell ô sino se te Consell fasse la peticicío als Consols ÿ estos deuhen informarse de la sua vida ÿ Costums, ÿ sí âla Germandat lí apareix be lí fasia avis que se presentía per fer lo osculum pacís.

Que antes de admetrer algun Cofrare nou deu mirar la Gernandat: sí es home de bona fama, ÿ bons costums, que sia alegre, ÿ vulliciòs, ÿ que no sia Borratxò, ni Escaldalòs ni Alborotado, ni Aucell de rapíña o altres semblants pues qualsevol que tinga estas qualitats ultimas, ÿ no tinga las demes no deu ser admès.

Aixi mateix si â ningu dels que vuí son â la Consorcia se li experimenta ninguna falta de les sobreditas dega sen avisàt ocultàment por los Consols primera, ÿ segona vegada per que se esmenia, ÿ la tercera sia expellit de la Consorcia.

Que cada anÿ se dega mudar los Consols ÿ Conseller, ÿ Manadó; los demes empleos com apareixera â la Germandat.

Que â qualsevòl dels Confrares, que sía de la Consorcia fins que morirá, despues de sa Mort se lí fara un aniversari ab assitencia dels tres Sacerdóts ô los que hi aura que sían de la Consorcia donant de Caritat â dits Sacerdóts 10 lls. 8s. al Celebran, ÿ 2s. â quiscun dels altres Sacerdóts que assistiràn â dit aniversari, ÿ sempre que se puga se fasse ab Diaca, ÿ subdiaca, ÿ 3s. â la Confraria de les Animes per la Cera, ÿ vistuaris, ÿ obligacio de parar lo Tumbol, ÿ aixi mateix els Sacerdóts que seran assentats à díta Consorcia si Moren dintre la Parroquia, ô ajen residit sempre en dita Parroquia d'Andorra quan morirán tambe sels fará lo Aniversari, ÿ no altrament, com tampoch als seculars que saràn fora de la Consorcia.

Dia 17 de Febre de 1779 se ha tingut Consell General ÿ se ha resolt, que tots aquells que tinguen offici, ô empleo, que sempre ÿ quant ajen de Marxar, que no puguen cumplir â son offici, ajen e avisar als Consols, ÿ en ausencia de estos als Consellers, peraque elegescan altra Persona, que subtituesca, ô cumplia per aquells baix la pena de sinch sous, ÿ així mateix, quan hi sina los mateixos empleats ajen de cumpli â son Ministeri baix mateixa pena ÿ altres penas arbitrarias, ÿ los dits sinch sous se posaràn al fons de la Consorcia.

Que tots aquells que faltaran â las passas, ÿ Contrepassos sens llegitim impediment per cada vegada pagaran un sou, ÿ altres penas arbitrarias, ÿ perso Lo Cornayre te obligacio quan lo Musich fara la Salpassa de arribar â la Creu del Pujàl, ÿ aje de tocar ô sonar 3 vegades lo Corn ÿ quan lo Musich isque per fer la passa tambe vaje al devan sonant sempre lo Corn, peraque vingue â noticia de tots ÿ ningu tingue escusa.

Que tots los Empleàts com son Jutge Sindich, Veguer, Batlle, Consols, etc. Vajen â la Plasa cadahu ab sos vestits, ÿ insignies corresponents â son Estat baix les penes ben vistes al Hon.Consell."

Alguns acords de la consorcia posteriors

"El dia 18 de Febrer de 1807 se ha resolt en consorcia General que de aqui en avan ningu puga admetre a ningu en la consorcia sens consentiment dels consorciants congregats en junta per est fi."

L'any 1868 es prenia un acord fixant l'edat per entar a la Consòrcia a 24 anys.

Acord de l'any 1855 ampliat l'any 1868. " En Concell de Carnestoltes s'ha determinat lo imposarse la obligació de que dat lo cas de trovarse malalt algun desl referits consorts, desde lo dia que haura rebut los Sants Sacraments, estigan obligats dos de dits consorts en vetllarlo tant com sia necesari, â cual fi deura nombrarse 4 comisionats peraque cuidian de que vajia ab regla ÿ per torn a tota la consorcia ÿ qui no hi puguia anar que deguia llogar-hi; advertin que la Casa del malalt no deurà ni estarà obligada en donar los interes algun ni menjar ni veurer ni tampoch cosa alguna; sino que se farà dit sacrifici per via de caritat. Com y tambe de nombrar quatre homes dels mateixos Consorts per portarlos de casa a la Iglesia, y de alli a Fosà, tot per lo expresat objecte de caritat y sens benefici algun."

"Dia 1 de Mars de 1785 se ha resolt que qualsevol que sen vaja de la consorcia sens ningun motiu no sia may mes admes â no ser que fos una Persona que convinga mol a la Consorcia que en tal cas so mirara la Consorcia".

Dia 20 de Febrer de l'any 1828 "qualsevol que sia â la Vila de Andorra ÿ no tingui ningun impediment degue asistir al Consell de Carnestoltes lo dia que li manara lo manador de dit consell en pena de 5 sous".

Qualsevol que sia a la Vila d'Andorra ÿ no tinga ningun Ympediment degue assistir a la Misa ÿ Anibersary en pena de 5 sous, mediant que encara que sia fora de la Vila a la hora de la Missa y venen a diná pagaran 5 sous y si no benen a dinar no deuhen pagar res.

Qualsevol que vulga entrar â la Hoble. Consorcia que deguia demanar lo dia del Consell General.

Dit Consell ha convingut dita germandat de tenirlo 15 dies antes de Carnestoltes", (actualment és el diumenge abans).

"Buy dia vint de Febrer de 1822 ha resolt la Germandat que ningun Germa puga fer cesar los musichs sens la voluntat del Veguer, Batlles ÿ Consols baix pena de ser expelits de la consorcia."

Dia 15 de Febrer de l'any 1835, lo posader no pora posar ningun foraster â la taula que no sia

Consort de dita Consorcia sensa consentiment de esta consorcia ô la Major part de la Consorcia".

5.- DELS AVANTPASSATS CONSORCIANS

En els llibres de la Consòrcia hi figuren algunes llistes dels associats a la Germandat. Seguin-les, trobarem els noms i sobrenoms dels nostres avantpassats. Pot-ser amb diferents cognoms, imposats en contraure matrimoni les nostre àvies.

N'hi ha que ja no hi són actualment. Altres veiem quan apreixen per primera vegada. Es curiós notar que alguns, pocs, mereixen distingir-se anteposant-los-hi el tractament de senyor o fent-hi figurar la seva especial professió: "Pere Rial, Sirujia; Dr Bonaventura Barril, Medico. Anton Dalleres, Aputecari; Pau Pey, Mestre."

També hi adjuntem una llista de finals de segle amb el nom de casa de tots els consorciants. I deuen ser totes les d'Andorra. Algunes han desaparegut: Cal Cipa, Cal Gastiero, Cal Teixido, Cal Guilla, Cal Pusa........En altres hi hem nascut molts de nosaltres o hi hem posat arrels.

Hi ha nous andorrans que no hi trobaran lligan, però si són de la consòrcia, en el futur, els seus fills hi trovaran les seves arrels quan es publiquin les llistes actuals.

Adjuntem les llistres dels cofrares de l'any 1838, de l'any 1868, trenta anys després i de l'any 1897 trenta anys més trard.

CONSORCIANS DE L'ANY 1838

Anton CARLOSET

Juan GUITART del Puy

Seor. Bonaventura MOLES Y LLEOPART de Andorra

Anton DURAN de Andorra

Anton DALLERES de Andorra

Pere SENTURE dit lo Ñerro

Masia RIBOT dit lo Blau

Juan BORTOLO de Andorra

Anton MAESTRE dit lo Aliano

Esteve ARMENGOL del Puyal

Francisco BARTOLÓ del Puyal

Anton ARMENGOL dit lo Ribaló

Pere MARFAÑY del Puyal

Guillem CALBÓ del Puyal

Pere SENTURE dit lo Tonisó

Domingo FORNELLS del Pui

Juan COBERES de Andorra

Miquel PEREMI del Puial

Pere MOXELLA del FENE dit lo Junquera

Juan CASANY del Puy dit lo Solana

Francisco ROCA d'Andorra, lo Serola

Roma SUCARANA d'Andorra

Juan MARFAÑY del Puy

Anton CASANY dit lo xorrina

Alfons ARCULLOS, Serurgia

Anton DOLSA del Puy

Anton MAESTRES y CASES d'Andorra

Salvador SANSA de Andorra, Carbonell

Bonaventura ARMENGOL d'Andorra

Anton FITER Jobe Ramon

Tomas AMBATLLE del Puial

Francisco DURAN d'Andorra

Francisco MAESTRE dit lo casadet

Anton CALBO del Puyal

Isidro RABASA d'Andorra

Esteve MONTAÑYA del Puial

Francisco MONTAÑYA d'Andorra

Anton SANSA de Andorra

Ignasi MOLES i SALVADO

Miquel MONTANYA Calones

Pere COLOME d'Andorra

Pere SIMON del Puyal

Juan MONTAÑYA del Puy

Jaume MARTI de St.Julia

Francisco FIJAT del Puy

Francisco MOLINE de Andorra, Sucarà

Francisco DALLERES de Andorra

Pau MARTI

Jusep DURAN I MAESTRE d'Andorra

Juan MENTRUIT i SANTURE

Francisco MAESTRE y CASES del Puy, lo Sastre de Babot

Josep ANDORRA del puial

Anton BENESET del Puy

Francisco MORTES del Puy

Josep FIJAT

Ramón BARÓ

Anton PANTEBRE

Francisco ARGELICH

Fran co. CASANOBAS dit lo Gastiero

Anton RIBA dit lo sansa

Juan ARAGOL dit lo sans

Anton MAESTRE dit lo Molines

Sor. Juan CORP, mestre

Ramon JUBES

Pere MAESTRE dit lo xixola

Pere JUBES

Manuel CASTELLARNAU

Isidro MAESTRE

Guillem CABANES dit lo Biscariet

Pere CALBET y SERDAÑA

Salbador MOLES

Señor Aleix CLABEROL

Frances COBERES

Dr. Bonaventura BARRIL Medico

Masia DEN JAN

Bonaventura ARMENGOL alies lo Tadora

Pere RIAL Sirurjia

LLISTA DELS CONSORTS DE ANDORRA PARA EL ANÿ DE 1868

Anton MAESTRE a/ Aliano

Guillem CALVO a/ Aldias

Manuel ARNALOT a/ Moles

Francisco RABASSA a/ Bauro

Aleix CLABEROL a/ Metge

Ramon JUBES a/ Ramonet

Pau PEY a/ Mestre

Anton ARMENGOL a/ Ribalo

Anton GUITART a/ Gargallida

Josep CUBERES a/ Cadiraire

Francisco MAESTRE a/ Calsilla

Francisco MONTAÑA a/ Bauronet

Isidro SANTURE a/ Ñerro

Francisco ARGELICH a/ Ramon

Josep DURAN a/ Baride

Miquel MONTANYA a/ Calones

Isidro MAESTRES a/ Isidro de Babot

Bentura MOLES a/ Salvado

Pere DALLARES a/ Anton

Bentura ARMINGOL a/ Aurelleta

Salvado SANSA a/ Carbonell

Jaume SERQUEDA a/ Ferré

Pau MARTI a/ caló

Manuel BALART a/ Elena

Pere NAGOL a/ Closca

Ton MAESTRE a/ Mulat

Anton DALLERES a/ Aputacari

Jacinto ROSSELL a/ Cintet

Anton MAESTRE a/ Molines

Francisco DURAN a/ Guillemó

Francisco MAESTRE a/ Casadet

Bentura MOLES a/ Babot

Pere COLOME a/ Sabaté

Pere RUSELL a/ Sucará

Pere CALVET a/ Calvet

Manuel AREÑ a/ Tuniso

Francisco a/ Raubert

Francisco MAESTRE a/ Sastre Babot

Esteve ARMINGOL a/ Estevet del Ribalo

Francisco ROCA a/ Serola

Francisco CASANOVAS a/ Gastiero

Ignasi RIBOT a/ Blau

Llorens CUBERES a/ Basté

Pere ARAJOL a/ Sans

Colau MIR a/ Xamora

Pere CALVET a/ Perulla

Jaime SOLANA a/ Flora

Masiá ARMENGOL a/ Masia del Estevet

Esteve DOLSA a/ Pa y Aygua

Anton DOLSA a/ Agnasiet

Juan CASAÑ a/ Grau

Guillem SANSA a/ Pep

Anton BENASET a/ Xich

Bentura GRAU a/ Baringué

Juan DOLSA a/ Junquera

Miquel CASAÑ a/ Solana

Francisco MONTAÑA a/ Picadó

Pere MARFAÑ a/ Jan

Francisco MORTES a/ Pusa

Anton SAMSÓ a/ Xixola

Masia a/ Masia del Pautat

Andreu MONTAÑA a/ Fusté

Jaume CALVÓ a/ Xin

Culau VIDAL a/ queco

Esteve MONTAÑA a/ Xautet

Ramon a/ Galliseta

Esteve VILA a/ Sansa

Anton CALVO a/ Jove Bentura

Esteve DOLSA a/ Bauseli

Juan a/ Masobe de la Cumella

Anton PANTEBRE a/ Pantebre (digo Nagual ¿)

Ventura MAESTRE a/ Trepaulos (digo Nagual ¿)

Anton a/ Tomas

a/ Rosello

Josep MAESTRE a/ Rosta

Josep JUBES

Pere PINTAT a/ Chich

Isidre MAESTRE a/ Nyerro

Josep CIMÓN a/ Pauet

Pere Calvet a/ Calvet

Serni BASTIDA a/ Aldias

Simon ROGE a/ Masube

Anton ARGELICH a/ Ramon

Miquel COLOME a/ Sabate

Tomas ROSELL a/ Bride

Guillem SANSA a/ Pep

Anton DOLSA a/ Anasiet

Anton ROCA a/ Pollet

Anton MARQUILLO a/ Muxilla del Puy

Anton CERQUEDA a/ Masobe de Santa Coloma

Anton TOR a/ Miquel Dolsa de Santa Coloma

Bona Bentura RIBOT y ARMENGOL

Juan PINTAT a/ Saginases de Meritxell

Francisco ARAJOL

Lluis MARQUILLO

Guillem CABANES SANTURE

Josep MOLES SALVADO

Josep CERDA a/ Gindola

Josep BENTOSA a/ Rosari

Francisco ALEIX

NOMS QUE FIGUREN AL TORN DE PORTAR ELS DIFUNTS L'ANY 1897

(Alies o noms de Casa)

BABOT

CASADET

SUCARA

CALVET

TONISO

BASTE

GASTIERO

BLAU

GUILLEMO

MOLINES

SABATE

CINTET

COLETES

POTACARI

ASPERANSA

XAMORA

CLOSCA

CALÓ

PASTISER

FARRE

JOSEP DE LA RAMONETA

CARBONELL

MANEL CINTO

MOXILLA

AURELLETA

PEPI

CALONES

BRIDE

FLORETA

BAURO

TON DE CARBONELL

SABATE XIXOLA

BISCARIET

CADIRAIRE

ALIANO

MIQUELO

FERNANDO

XURRINA

RIBALÓ

POLLET

CISCO DE SANS

NYERRO

ROMÁ DE L'IGNASIA

JOSEP DEL RAMON

IGNASIA

FUSTÉ

TURA DEL BLAU

PAUET

RAUBERT

ASTEVET

FEDRICO

SIMON

TURA DEL SASTRE

CISCO DE RIBERAYGUA

QUEQO

BARTUMEU

XAUTET

CALLAUETA

SANSA

SAMION

ALDIAS

PETIT DE SANSA

BISCARRI

PANTEBRE

TRAPAULOS

ROSSELLO

ROY

XIC

SASTRE

JUNQUERA

SOLANA

CINTO

MIQUEL

GUILLA

CIPA

PEP

SEROLA

JAN

VENTURETA

PUSA

XIXOLA

IGNASIET

LLOIS

GUINDOLA

PERULLA

ESTEVE IGNASIET

PACHECO

FLORA

ROSERAIRE

TIXIDO

SALES

BASTIDA DE LA MARGINEDA

MASOVER DEL PRAT SALIT

JOSEP CLAVEROL

PARRAXA

MINGO

6.- DES GUISATS

Donem a continuació les receptes dels plats típics dels àpats de la Consòrcia trets del llibre "LA CUINA DE CASA MEVA", de l'hostal Calones, de Maria Montanya, que durant molts anys com a continuadora dels seus avantpassats havia guisat el dimecres de Cendre.

(Actualmente, la seva nora Rosa Campos i el seu nét Miquel Canturri continuen la tradicció).

7. ESCUDELLA DE CONGRE

És la típica del dia de la Consòrcia.

Calcularem una escudella per 8 persones.

La vigília que s'hagi de fer l'escudella es posa 1/2 kg. de congre en remull, rentat abans.

L'endemá es posa en una olla al foc amb vuit litres d'aigua, 1/2 kg. de mongetes blanques seques, una ceba trinxada, dues fues de llorer, sal, pebre i una tasseta d'oli d'oliva.

Mentre cou el congre, a la paella es fregeix una altra ceba també amb oli d'oliva.Quan la ceba s'ha daurat una mica, s'hi adjunten dos grans d'all trinxats, es deixa uns instants més, fent que els alls no es cremin i es tira a l'olla es què cou el congre.

Quan el congre està cuit, és a dir quan ja ha fet el seu brou, es treu de l'olla i es guarda.

Es pela 1kg. de patates, es tallen com sempre es fa per l'escudella barrejada i es tiren a l'olla.

Quan arrenquin el bull s'hi tiren 500 g. d'arròs. Es deixa que l'escudella vaigi bullint mentre es fa una picada amb 50 g d'ametlles i avellanes torrades, dos grans d'all, dos paperets de safrà (una mica torrat): es desfà amb unes cullerades de brou i es tira a l'olla. També s'hi posa una trinxada de julivert.

Es tasta i si convé s'arregla de sal i ebre.

Les mongetes seques, s'hi poden posar ja cuites.

El congre que ha servit per fer l'escudella es serveix a part amb una vinagreta.

Si agrada, es fregeixen uns dauets de pa, que s'afageixen a la sopera al moment de servir.

8. BACALLA AMB CASCABELLICS O PANSES

Ja tallat i dessalat, s'enfarina el bacallà i es fregeix a la paella amb bon oli; quan està, es posa a la cassola on es guisarà. Amb l'oli que queda a la paella, es fan revenir uns moments les panses o cascabellics, que ja estan triats i remullats unes hores abans, es treuen de la paella i es posen a la cassola damunt del bacallà. A la mateixa paella, es freigeix una ceba trinxada, quan està rossa s'hi afegeixen dos tomàquets pelats i trinxats. Es deixa fer aquesta salsa uns minuts i es tira damunt del bacallà, s'hi posa una fulla de llorer, pebrer i una llossada d'aigua, es tapa i es deixa fer lentament, mentre farem aquesta picada al morter: dos grans d'all, uns brins de safrà una micatorrat, i 50 g d'avellanes torrades; es deixata amb una cullerada d'aigua, i es tira damunt del bacallà. Es sacseja la cassola, es tapa, ies deixa fer uns deu minuts més, a foc lent, mentre cou el bacallà es cou un ou dur per persona.

En servir es posa el bacallà a la plata, les panses o cascabellics escampats per damunt, i al voltant els ous partits pel mig amb julivert trinxat per sobre.

9. CONGRE A LA VINAGRETA

El congre que ha servit per fer l'escudella es pot fer a la vinagreta: dues cullerades d'oli per una de vinagre, all i julivert trinxats, sal, pebrot de conserva tallat a dauets petits. Es barreja bé i es cobreix el congre que ja està arreglat a la plata de servir. També es pot servir igualment amb allioli.

10. DE LES CANÇONS

El dia del Consell de Bull vora el foc de Casa de la Vall en acabar el berenar, els consorciants acostumen a cantar velles cançons.

Moltes s'han perdut en morir els que les sabien. Algunes han quedat mutilades al no recordar-les prou els qui fa anys les havien sentit. Poque n'hem pogut gravar i transcriure.

Son cançons de melodies senzilles, repetitives i lletres desvergonyides i llicencioses pròpies de carnestoltes que ens il.lustren sobre les influències i relacions dels andorrans amb les terres veïnes i de la permisivitat en els costums quan el vi i el bullici de carnaval s'apoderaven de poble.

Una d'aquestes cançons devia ésser local o pròpia d'aquestes Valls. Es titulava "Les armes de la nostra Nació". Malauradament, ja no l'hem poguda recollir. Recordem que cada estrofa estava dedicada a una parròquia i que volia expressar el caràcter propi i diferenciat dels seus habitants.

- Per exemple a Sant Julià se'ls qualificava de "comerciants i botiguers que compren i venen sense diners".

- Es deia que a Andorra, la capital, "cada cap de Casa és un gros animal".

- D'una altra es qüestionaven les dones dient que "acostumen a avançar el prenyat, perquè troben que nou mesos se'ls fa massa llarg".

- De Canillo es deia que "són el llamp del cel, porten calça curta màscares i pèl".

Altres cançons són comunes a tot el folklore català encara que les nostres en siguin variants pròpies.

La canço dels tres segadors, era coneguda i es cantava també a Encamp amb diferències, però és coneguda en molts llocs de Catalunya amb un mateix argument més o menys velat i insinuador. A la Consòrcia mateix hem sentit cantar la primera estrofa diferent de com la transcrivim.
Diu " Si n'hi havia tres segadors de la Plana de Cerdanya, n'han baixat aquí a l'Urgell a segar una temporada etc."
A l'"Obra del Cançoner Popular de Catalunya" hi ha unes variants recollides a Santa Coloma de Farners, Santa Creu d'Horta i Sant Feliu de Pallerols (11) l'any 1922.

(11) Joan Llongueres-Obra del cançoner popular d Catalunya-Materials-Volum I Fascicle 2-Barcelona 1928 pags. 120-122

De "La Margarideta", coneguda també amb el títol de "Peu polidor", n'existia un ball. La balladora es tocaba cada part del cos a mida que era citada i primitivament les hauria ensenyat com una clara incitació a l'amor. (12)

(12) Joan Amades-Costumari Català-Volum II pàg 338

A Fitó segons Amades (13) "un dels segadors joves, a voltes el més petit de tots, es disfressava de dona i, posat enmig del camp, es bellugava afeminadament, mentre els seus companys feien ball rodó al seu entorn tot cantant la canço de la Margarideta, que volia representar el del mig, el qual anava posant de manifest les parts del cos que el cor referia i que ell mostrava al viu i amb tot el realisme. Segons diu la gent vella, temps enllà el paper de la Margarideta, protagonista de la cantarella, era de fet per la mestressa, la qual tots els de la colla tenien dret a tocar lliurement, com més encà feien amb el segador jove. I quan la mestressa era vella o massa gran, feia el paper una filla seva o una serventa jov. El seu pujat erotisme resultave molt significatiu".

(13) Joan Amades-Costumari Català-Volum III pàg 757

Es ballava també la canço del "Frare Blanch". La versió andorrana que transcrivim poc s'assembla amb les que hem vist recollides a Catalunya i potser es tractariade dues cançons interpolades.
Segons J. Amades (14) "Els vells teixidors començaven a teixir al so de la gaia cançó carnestoltesca del Frare Blanch, la qual s'adeia molt amb la feina i concordava amb el banzim-banzam de les taules de teler, així com també amb el vaivé propi de la llançadora.

(14) Joan Amades-Costumari Català-Volum I pàg 389

Per la regió de Montserrat (15) havien ballat el Frare Blanch, al só de la canço del mateix nom. Era ball de gresca i de tabola que també es feia per Carnestoltes. Els ballaires formaven parelles i feien ball rodó agafats de les mans. En dir banzim banzam, es balancejaven ençá i enllà, com volent imitar les onades de la mar; quan deien pantim-pantam, saltaven, es copejaven i sostragaven alegrement, fin que deien "per darrera" i "per davant"; llavors giraven, feien mitja volta i es giraven d'esquena els uns als altres i es tornaven a pendre de les mans per seguir el ball rodó de cara en fora de la rodona, i restaven altra volta de cara endins en dir "per davant"

(15) J.Amades-Costumari Català-Volum V pàg 804

Aquell ball, temps era temps, havia estat encara més bulliciós que a la darreria de quan es feia.
Adjuntem a continuació la lletra d'algunes cançons acompanyades de la transcripció musical que n'ha fet el Mestre Joan Roure i Jané.

ELS TRES SEGADORS

1. Ni havia tres segadors
d'aqui dalt de la muntanya
n'han baixat a segar un camp
a la plana de Cerdanya
Segame-la arràn
que la palla és cara
Sega-me-la arràn

2. L'un en porta el volant d'or
l'altre l'hin porta de plata
i el més petit de tots
la porta sobre daurada
Sega-me-la arràn etc....

3. I el més petit de tots
la porta sobre daurada
ja se n'ha anat a pixar
allà en una cantonada
Sega-me-la arràn etc...

4. Se n'ha anat a pixar
allà en una cantonada
la mestressa qe l'ha vist
n'ha quedat enamorada
Sega-me-la arràn etc...

5. La mestressa que l'ha vist
n'ha quedat enamorada
ja l'ha fet anar a buscar
per una seva criada
Sega-me-la arràn etc....

6. Ja l'ha feta anar a buscar
i per una seva criada
quan les 3 en varen ser
garberet puja l'escala
Sega-me-la arràn etc.....

7. Quan les 3 varen ser
garberet puja l'escala
què se li ofereix a vostè
què és lo que vostè demana
Sega-me-la arràn etc.....

8. Què se li ofereix a vostè
què és lo que vostè demana
si en voleu segar un camp
un camparró de civada
Sega-me-la arràn etc.....

9. Si en voleu segar un camp
un camparró de civada
no és a l'aubac ni al solá
ni tampoc en cap muntanya
Sega-me-la arràn etc.....

10. No és a l'aubac ni al solá
ni tampoc en cap muntanya
n'és a sota el devantal
la camisa me l'amaga
Sega-me-la arràn etc.....

11. N'és a sota el devantal
la camisa me l'amaga
no em diries garberet
quantes garves n'has lligades
Sega-me-la arràn etc.....

12. No em diries garberet
quantes garves n'has lligades
trenta-set o trenta-vuit
trenta-nou la que faig ara
Sega-me-la arràn etc.....

13. Trenta-set o trenta-vuit
trenta-nou la que faig ara
i a quaranta arribaré
si el garrot no se m'áplana
Sega-me-la arràn etc.....

14. I a quaranta arribaré
si el garrot no se m'áplana
no t'espantis garberet
no t'espantis pas encara
Sega-me-la arràn etc.....

15. No t'espantis garberet
no t'espantis pas encara
já t'el faré aixecar jo
amb força ous i canselada
Sega-me-la arràn etc.....

UN FRARE BLANC

Un Frari Blanc

Baldrin Baldran, Barrabis Barrabás

Festejava una donzella