DIA DE TOTS SANTS.
Avui es dia d'anar-hi a passejar, a fer la visita, com es diu habitualment. La gent es posen sovint les millors gal.les i s'hi troven families senceres que habitualment si no es per festes senyalades ni es veuen. La gent passeja, es saluda, parlen i fan de tot menys enrecordar-sen d'aquells pobres que alli jeuent peus enfora desde fá poc o molt però que s'hi quedarán per temps infinit.
Gent que no tenen res més que fer que escoltar les converses dels que s'acosten, algúns els que estan sota terra o en panteóns els hi costa més o no senten rés, els dels ninxos son els que ho tenen millor.
En cementiris d'una antiguetat d'uns 200 anys podem trovar-hi una gran varietat de tombes, les més antigues al sol son les més abandonades, una creu amb una data i un nom i poc més, després sempre hi trovem panteóns de gent il.lustre de les viles, els quals solen estar mantinguts permanentment per l'ajuntament ja que per aixo els hi van pagar el monolit corresponent, altres
tombres son fetes per artistes i val la pena visitar-les, en l'apartat dels ninxos i podem trovar una gran varietat, des de el ninxo on sobre el guix que tapa el totxo posa el nom i una data i res més, passant per la del capellá afussellat a la guerra i que volen que tot-hom ho sapiga, fins a la que posa una placa "Pago perpetuo por la Caja de Ahorros y Pensiones de Barcelona", passant pel ninxo mig oblidat per tots i arrivant al ninxo super guarnit amb excés.
Bé tot aixo i que la majoria ja comeixeu son les impresions que he tret avui del cementiri que he visitat. Ara amb una mica de sort algúns no hi tornarán a pensar fins l'any que vé.
