miércoles, 7 de noviembre de 2012

Missatge en una ampolla

MISSATGE EN UNA AMPOLLA.

Era finals estiu quant ja la platja estava buida la Marta de bon matí passejava el seu gos, el matí era ventós i calia ja anar una mica tapats, el gos, un setter irlandés, de sobte es va acostar a l'aigua hi va bordar al davant d'una ampolla que surava.
La Marta encuriosida s'hi va acostat i al veure una ampolleta tapada la va agafar, al mirar-la va veure que hi havia una paper a l'interior, va pensar que igual era un mapa per un tresor ocult en algun lloc, la va assecar i guardar per endur-se-la a casa ja que al estar molt ben tapada no tenia mitjants a la platja d'obrir-la.
Va continua passejant encara una estona més per la platja i va empendre el camí de casa seva, al arrivar el primer que va fer va ser assecar el gos i netejar-lo.

La Marta té 26 anys es arquitecta i viu sola en una petit apartament front al mar a la provincia de Barcelona just al limit amb la de Girona,amb el "Wifi" el seu Setter Irlandés, un cop assecat i net el "Wiffi" la Marta es va preparar una gran tassa de café amb llet calent i mentres s'el prenia darrera els vidres va pensar en l'ampolla que havia trovat.
La va anar a buscar al sac de má on l'havia dut, la va treure i va tinguer de buscar un obre ampolles, un cop l'operació feta i extret el paper es va assentar per llegirlo.
El paper era un full de tamany més o menys gran, escrit amb una escritura una mica estranya, en catalá, pero la calagrafia era per si molt dolenta però sense faltes d'ortografia, el que volia dir que la persona que l'havia escrit sabia escriure correctament pero tenia un problema a les mans. La missiva estava data just 10 anys avans i provenia d'un petit poblet de la provincia de Girona
el qual distava solsament d'una trentena de kilometres del domicili de la Marta.
El document deia el següent: 

" Hola i benvingut a qui pugui llegir aquesta carta, em dic Isabel, tinc 16 anys i pateixo una malaltia degenerativa que em poc temps, em pot dur a la mort, encara que confio que els metges s'equivoquin, tal com veureu per la lletra les mans cada dia em responen menys i necessito assistencia quasi permanent, soc una noia alegre, m'agrada llegir, el cinema, sortir amb amics i amigues, el motiu principal d'haver llençat l'ampolla al mar es per saber si trigaria gaire en arrivar a algú i si tindria contesta i poder tenir un o una amiga més d'un altre lloc o país, adjunt us deixo les meves dades personals per si em voleu contactar, grácies per contestar.
Una abraçada, Isabel"

La Marta va quedar commoguda per la missiva, va fer el cálcul i eren de la mateixa edat, estaven relativament a prop, aixi doncs es va proposar fer una visita a l'Isabel.
Com que era cap de setmana, dissapte al mati, va decidir agafar el cotxe i dirigir-se al domicili de l'Isabel. En poc més d'una hora ja hi era, va deixar el "Wifi" al cotxe per prudencia, i es va dirigir a l'adreça que tenia, era una casa tipus xalet amb jardi i també de cara al mar, va trucar al timbre exterior, en uns moments per l'interfono es va sentir una veu que deia:Qui demana ? Hola, miri
em dic Marta i aquest mati he trobat una botella al mar i voldria veure l'Isabel. Es va fer un silencia un pel llarg, després la porta es va obrir, la Marta creuá el jardi, a la porta principal l'esperavent els que ella va pensar que eren els pares de l'Isabel, per la cara la Marta ja va deduïr que alguna cosa no anava bé.
Si va acabar d'acostar i la rebuda va ésser emotiva, al moment la Marta va saber que havia fet tart, va passar a l'interior i els pares de l'Isabel, l'hi van agraïr el haver-hi anat, l'hi van explicar que l'Isabel havia mort uns mesos després d'haver llençat l'ampolla al mar, però que havia deixat un diari i un álbum de fotos per si algún dia venia alguna persona amb l'ampolla.
La Marta va estar escoltant tot el que les pares de l'Isabel l'hi explicaven, curiosament tenien moltes coses en comú, el pare de la noia va entregar a la Marta el diari de l'Isabel escrit fins a l'últim dia i un album de fotos que ella mateixa avans de morir havia preparat.
La Marta en mig d'una emotiva despedida torna cap al cotxe, passeja una estona el "Wifi" i torna a casa.
Lleigeix el diari intim, mira l'album de les fotos una i altra vegada i troba que sembla coneixer l'Isabel de tota la vida.

El dia 14 de Setembre de cada any, va a portar-li un ram de roses blanques a la seva tomba.