miércoles, 31 de octubre de 2012

Nit de Tots Sants al cementiri


Una nit gelada del 31 d'octubre, bufava un fort vent, la poca llum que hi havia era la de la lluna en mig dels nuvols i les quatre bombetes del cementiri.
Entre les tombes es veient llumetes enceses que no s'apagaven a pesar del fort vent i gent dançant balls de segles passats, altres balls dels anys 50, altres els més joves balls més recents, però sense sentir-se cap tipus de música, el silenci era absolut i sols el soroll del vent i els arbres i alguna cosa que es movia trencaven la pau del lloc sagrat.
No tenien cap apariencia extranya, semblaven reals a no ser per els vestits antics que alguns portaven, altres vestits més moderns, vist a distancia tot semblava diguem-ne real, pero a mida que t'anaves acostant veies els detalls, alguns conservaven part de la carn seca, altres sols els osos, els que devien ser més recents eren els més sencens, però tots ballaven amb joia com
si no haguessin tingut mai cap mal de cap.
Ni havien de totes les edats els de mitjana edat ballaven, els mes grans asseguts amb les criatures a les tombes, alguns inclús fumaven, algú que l'hi devien deixar el paquet pel viatge final.
Algúns que ja estaven cansats es dirigien a les seves tombes i desapareixien per anar a continuar amb el repós etern.
Aixi va continuar un parell de llargues hores, mica a mica, cada un d'ells es van anar posant als seus respectius llocs, inclus alguns coneguts es van despedir, després el cementiri va quedar buit, les llumetes van desapareixer i la foscos quasi va quedar absoluta. A la seva manera ells, els morts, també celebren la castanyada.
Després d'aquesta experiencia, de fet no tant desagradable, ara es el moment, d'anar a fer, estimat/da lector/a una bona castanyada amb panellets, castanyes, moniatos i moscatell.