Què va passar la nit del 8 al 9 de setembre de 1972 a Meritxell?

QUE VA PASSAR A MERITXELL LA NIT DEL 8 AL 9 DE SETEMBRE DEL 1972?

     De tots es conegut que la nit del 8 al 9 de setembre de 1972 un incendi produït per un

curt-circuit va arrasar el Santuari de la Mare de Déu de Meritxell suposadament amb la Verge inclosa.

Totes les investigacións varen portar a que el foc va devorar a la Verge sense deixar-ne cap rastres, ni tant sols uns bocins de fusta cremada o cendres, aquesta va ser l'historia oficial o n'hi podrien haver d'altres..................................

Tot comença l'estiu de 1970 durant les vacances a Andorra del Dr. en Odontologia Mr.Dubois, conegut dentista i per la seva "admiració" per l'art romanic i afamat col.leccionista resident al Paris 6éme molt próxim a Saint-Germain-des-Prés, doncs bé va visitar el Santuari de Meritxell i va quedar enamorat de la nostra Verge, a la vegada que va decidir que tenia de ser seva d'una manera o altres. Va fer fotos per tot els racons, va comprar totes les postals de la Verge, va parlar amb l'encarregat de l'esglesia el Comet i fins i tot va adquirir una copia reduïda de la mateixa.

     Al cap d'uns dies va tornar a Paris i allà va començar a maquinar el seu robatori.

La cosa es va anar retrassant per motius técnics i fins a trovar les persones tant de confiança com que podrian sortir airosos de cometre el robatori, va enviar a Andorra a dos "experts" en el tema i a la vegada coneixedors del "producte" Lucien Bonne-Maison dit "Le Gaulois" i Jules Boumedian dit "L'Abbé" per la barba i la calvicie i d'origen argeliá, aquest dos personatges varen pendre mides i pes de la Verge i van calcular l'horari d'obertura i tancament de l'esglesia, els dies normals solia estar

tancada i els festius i havia encara massa llum al tancar. Com que s'acostava el dis 8 de Setembre de 1971 varen quedar-se per veure com aniria tot, si podien ho farien aquest cop si no esperarien una altra ocasió.

                                                

     Faltaven encara quatre o cinc dies per la festa de Meritxell i es van instal.lar a Encamp a l'hotel Oros et de France, en habitacións separades i amb un cert luxe, el vehicle que portaven era un Citröen ID 20 de color negre matriculat al departament 75 de França i que corresponia a Paris capital.

Van estar fent el turista per Andorra fins el 8 de setembre, varen veure passar la comitiva d'autoritats, Copríncep Episcopal etc., cap al tart sobre les 8 de vespre varen pujar a Meritxell, a aquella hora s'estava acabant l'última missa, varen esperar i la reixa va restar oberta fins a les 10 hores,hora en que la el Comet va anar a tancar la reixa i apagar els llums pero encara hi havia gent fent tertulia a fora. Per tant no van poder

donar el cop, l'endemá van marxar cap a Paris i no van tornar fins el 6 de setembre de 1972.

El dia 6 de Setembre de 1972 arrivaren a Andorra i de nou s'instal.laren a Encamp al hotel Oros, el dia 8 van pujar i baixar varies vegades de Meritxell, aquest cop portaven una sorpresa, sobre les nou de la nit i un cop acabada la missa vespertina l'esglesia va quedar buida, varen entrar a l'esglesia amb una bosa de tela de sac i llavors va ser el moment de fer el "canvi" amb una rapidesa inusual varen canviar la Verge de Meritxell

per una réplica feta amb cartó-pedra de les del cinema, pero que amb poques llums que quedaven ni es notava.

Mentres un va deixar la Verge al portaequipatges del Citröen, l'altre va preparar el curt-circuit amb una espelma prop d'uns cables, amb mitja hora i un cop l'esglesia tancada s'hauria declarat l'incendi, mentre tant varen baixar a l'hotel es varen canviar de roba i amb l'excusa que sentien un soroll extrany al cotxe en varen demanar un per anar fins a Canillo a sopar, el gerent els hi va proporcionar un Simca Chambord matricula andorrana amb el que varen pujar de nou a Meritxell, l'esglesia ja cremava hi els bombers estaven a punt d'arrivar, els veïnts estaven intentant apagar com podien el foc pero l'incendi era ja massa fort i incontrolable, un cop assegurats a través de les lampares dels bombers de que l'imatge s'havia "fos", varen tornar a l'hotel i s'en anaren a dormir sense cap més preocupació.

L'endemá tot Andorra es despertá amb la trista noticia, en Lucien i en Jules van anar a comprar una manta i fusta de diferent tamanys, primer varen embolicar la Verge amb la manta a fi de protegir-la després la varen "forrar" de fusta i la varen posar al portaequipatges del cotxe, si algú els hi demanava que portaven, fusta per la ximeneia i res més.

Varen agafar la carretera cap al Pas de la Casa, passaren la Duane Française sense problemes i l'endemá entregaven la "marchandise" al Dr.Dubois a la seva casa de 6éme.de Paris. No sabem si encara hi és o ha canviat de lloc.............................

Les desavenencies entre el Lucien i el Jules van portar el mal estar entre ells i el Dr. Dubois, el Lucien volia ser el cap de la banda i l'hi anava amb històries sobre el Jules al dentista, aquest per posar pau i distáncia va enviar al Jules Boumedian de
nou a Andorra, just havien passat uns mesos després del robatori i el Dr.Dubois es volia despendre de la Verge, deia que no era prou coneguda i que era poca cosa per ell i que era lletja. Erem a primers del mes de Juliol de 1973.

Jules Boumedian es va dirigir a Andorra, aquest cop tot sol per investigar i "pendre mides" sobre el terreny per intentar trobar un comprador entre els rics d'Andorra, va parar de nou al Hotel Oros et de France a Encamp com havien fet amb el Lucien en ocasions anteriors, estava cansat del viatge, va demanar habitació, va pendre una dutxa, va sopar i després de sopar va fer un café a la barra del bar i va demanar una botella de whisky Johnnie Walker Black Label, un got i una cubitera de gel, va pagar i va sortir a sentar-se a la terrassa.

A la terrassa sol sentat i va romandre molta estona, es feia tart i el barman va tancar el bar, al cap d'una estona una veu l'hi diu,
- Bon suar messieur.
- Bon soir, l'hi respont en Jules
- Il fet un peu chaut se soir.
-Oui, au moins ici il passe un peux d'air, a l'interieur cet insuportable sans climatitzación, l'hi contesta amb veu ja una mica carregada.

L'interlocutor d'en Jules es en Joan de cal Orellaire d'Encamp, andorrà de tota la vida i que de dia feia de pagés i de nit de sereno de l'hotel.

En Jules l'hi diu,
- Si vous en voulez un verre, allez le chercher et servez vous même.
- Non, merci messieur,je ne bois pas et moins can je travaille.
De cop el Jules l'hi diu de nou,
-Vous vous souvenez de l'incendie de l'église l'année dernière? Mois je sais où est votre Vierge !!!

-Comant ça, que vous savez ou et la Mare de Déu de Meritxell ?
-Oui, si vous connaissez quelqu'un avec l'argent suffisant peut etre vous pourrez l'achetter............
-Un petit moment, je reviens tout de suite, l'hi va dir en Joan.En Joan es va dirigir al telefon del bar, va despenjar i va marcar un número,
-Bona nit, perdoneu que vos molesti a aquestes hores, ja sabeu que si fos important no us trucaria.............
-Bé bona nit senyor i disculpeu-me de nou.

-Messieur,tout arranger, demain a midi vous recevrez ici a l'hotel un appel telefonique pour tout ça, maintenant je vais faire mon travail a l'hotel, bonne nuit.

En Jules ja anava molt tocat, va tenir feina per arrivar a l'habitació i poder posar-se al llit. L'endemá es va aixecar tart, va esmorzar i per fer temps va demanar un whisky, eren encara tres quarts de dotze, va seure en una taula del bar i va esperar la trucada. A les 12 en punt soná el telefon, el barman l'agafá i cridá, Monsieur Jules al telefono s.v.p.-Oui, bonjour, hier le vieux Joan m'ha parlé au téléphone au sujet de la Vierge brulé, que savez-vous ?
-Bon, je sais où et elle...
-Je serais intéressé à pouvoir la récupérer, que je dois faire...
-Vous avez de l'argent...
-Plus de que vous avez jamais vu...
-Bon alors une somme que puisse m'assurer mon silence et ma liberté...
-Écoutez, je crois que vous n'êtes pas dans le cas d'exiger grand-chose, surement la police andorrane ha déjà pris l'hôtel, dans ce cas plus vous demandez moins vous aurez, entendu?
-Oui, monsieur...
-Alors à partir de ce moment cet mois qui maine les negotiations, si sont d'accord cet d'accord sinon la police, vous-mêmes.
-D'accord monsieur je vous écoute...
-Restez dans l'hôtel jusqu'à mon nouvel appel, il hi aura toujours quelqu'un d'armée qu'il vous surveillerá nuit et jour, c'est-à-dire ne faites aucun pas où en cas contraire vous pouvez le regretter, entendu ?
-Oui monsieur.... L'interlocutor d'en Jules va penjar el telefon, per la conversa va donar a entendre que en Jules havia caigut a les mans d'un cacic andorrà amb el poder suficient per parar-li els peus.
Uns dies més tart a través del Joan el possible comprador va fer arrivar un missatge al Jules, en una carta hi havia una xifra: 50.000 F.F. ó unes 700.000 Ptes. de l'època. En Jules l'hi va dir a en Joan que ho tenia de parlar amb el seu cap i ja l'hi donaria resposta.
L'Endemá en Jules va anar a veure a en Joan per donar-li el mateix sobre amb la xifra modificada: 100.000 F.F., en Joan la va entregar.
En Jules va rebre una trucada a l'hotel que l'hi va agafar mal d'estomac, eren 50.000 F.F. o la policia, no hi havia més negociació.
En poques hores tots varen estar d'acord, Mr. Dubois el primer com es llógic. En Jules va tornar a Paris i va esperar instruccións des d'Andorra.

Al cap d'unes setmanes a finals d'Agost en Jules reb una trucada d'Andorra dient en dos dies passarien a recollir el "paquet" i que l'intercanvi es faria al migdia a l'estació de metro Sèvres-Babylone que está a la Rue de Sèvres xanfra amb el Bd.de Raspail, que hi anés el Jules tot sol i que ja el reconeixerien.

Arriva el dia de l'intercanvi i es presenta el pobre Joan de Cal Orellaire amb una cartera amb els 50.000 F.F., a la porta del metro está el Jules amb el "fardo" de la Verge, just al costat de l'estació de metro hi ha uns jardins on el Joan, seguint ordres, l'hi diu al Jules que busquin un lloc discret per mirar que tot sigui correcte, no gaire lluny els segueixen dos homes més, alts i forts a pesar de ser l'estiu amb tratjo i corbata amb gorra estil francés, el Joan també porta roba de diumenge, un cop trobat un lloc discret el Joan mira que la Verge sigui la veritable, ho és !!! fá una senyal als dos homes i marxa cap un altre costat deixant al Jules sol, aquest rapidament treuen dos armes amb silenciador i disparen contra el Jules que cau a terra ferit de mort, el Joan corre com pot cap a la cantonada on hi ha un cotxe que els espera, els altres dos agafen "el fardo" i es dirigeixen més discretament cap el cotxe, pujen i surten a tota velocitat direcció al parking de la Tour Eiffel, allá els espera un altre vehicle amb el senyor i dos persones andorranes més de la seva confiança.

Despedeixen als tiradors que marxen amb el seu cotxe, el Joan torna el sobre al senyor, posen la Verge al portaequipatge i com que ja ho tenien tot pensat avans d'anar a l'aeroport fan una parada a la botiga d'un fuster previament contactat que els hi tenia més o menys preparada una caixa de fusta per poder facturar la Verge a l'avió. Una vegada preparada la caixa aquest cop i sense novetat cap a Orly.

Del centre de Paris a l'aeroport hi deu haver uns vint kilometres pel cinturó de Paris tenien temps de sobres aixi que no anaven a gran velocitat, de sobte veuen com el vehicle del darrera els hi fá llums i reconeixem com el cotxe dels tiradors, els hi fan signes de parar a la dreta, el xofer demana al senyor de que fer, aquest l'hi diu de continuar i accelerar, el co-pilot del vehicle del darrera treu el braç per la finestra i dispara varis trets, el xofer fa varis cops de volants pero no para, tornen a disparar aquest cop el tret entra per el vidre del darrera tocant la nuca del pobre Joan que cau ensangrentat sobre el senyor, el xofer acelera, un dels andorrans treu la seva arma i dispara contra els tiradors per la finestra de davant dreta, aconsegueix amb varis trets tocar un pneumatic davanter del cotxe que derrapa i surt de la via.
La persecussió s'havia acabat però el Joan era mort al seient del darrera del cotxe.......
El problema ara era que en podien fer amb el pobre Joan de Cal Orellaire d'Encamp, no podien anar ni a cap metge per la defunció, tret de bala al clatell, ni el podien enterrar aixi per les bones, amb aquestes que varen parar en un parking per pensar, el Joan jeia sobre el seient, la sang ja no brollaba del seu cap, el senyor anava tot ensangrentat, el vidre del cotxe trencat i alguns forats de bala a la carrosseria, aixi no es podia anar massa lluny.

Varen decidir de llogar un nou vehicle, a la fi i al cap aquest l'havien fet lloguer per els assassins del Jules. Varen arrivar al aeroport, els "guardaespatlles" del senyor van canviar els bitllets pel dia següent, van llogar un nou vehicle, i van buscar un hotel. A poca distancia de l'aeroport havien vist un hospital on van "aparcar" el cotxe amb el pobre Joan a dintre, previament l'hi havien agafat el passaport i tots els objectes personals i identificatius que portes a sobre, algú s'en faria cárrec.

Un cop "aparcat" el pobre Joan va anar a l'hotel a descansar i a canviar-se de roba, el senyor sempre portava una maleta amb roba de recamvi varen entrar molt discretament sense que ningú els veies i l'endemá cap a l'aeroport i fins a Toulouse on tenien el Mercedes 300 matricula d'Andorra. El viatge fins a Andorra va ser silenciós, el mossos davant i el senyor darrera amb la Verge al portaequipatges, a la duana francesa era de sobre conegut com per demanar-li si portava alguna cosa, el gerdarme el va saludar i varen entrar a Andorra sense més problemes.

Al passar per Encamp van fer una parada a Cal Orellaire, els mossos varen quedar al cotxe, el senyor va baixar amb el passaport i els objectes personals del Joan a la má, el sobre amb els 50.000 F.F. i va entrar a la casa per la cuina directament, amb un nus a la gola es va dirigir a la mestressa i l'hi va dir donant-li el passaport, objectes i sobre: "Neus, el Joan no tornará, envieu-me demá el Lluis, el fill gran, per arreglar els papers necessaris que jo els hi faré, ho sento però va ser inevitable." I amb aquestes paraules va donar mitja volta i va marxar direcció a casa seva en una altra parròquia.

El senyor, era una important personalitat del país, havia fet part com molts dels andorrans notables del Comú de la seva parròquia i del Govern com a Conseller General, una persona estimada per una part del poble i odiada per l'altra, generosa amb uns i tacanya amb els altres, una persona amb un contra sentit molt marcat, molt radical i amb unes idees molt tancades. Va morir a la década dels 90 havent disfrutat de la seva patrona ell sol, sense compartir-la amb ningú, com era una part del seu caracter.

Passats els anys de la mort del senyor, en aquella casa cada dia entrava més gent i sobre tot jovent, els fills dels fills amb els amics, els cavalers, les nores i els nets, la petita capella on hi havia la Verge cada vegada era més vulnerable, en una reunió familiar es va decidir que s'encarregaria a un dels fills d'en Sergi Mas una cópia  per la capella i que amb tota la impunitat del món es tornaria la veritable al Santuaria d'on va sortir aquell 1972.

L'esculptor en tenia una a mitges i en pocs dies la va tenir acabada, la va entregar. La familia va decidir que era el moment, erem a finals d'Agost del 2018, algú va recordar que encara es conservaba en un magatzmen i per si alguna vegada tenia de sortir de casa la caixa que l'hi van fer a Paris, la van embalar ben enmbalada, van posar una nota explicativa deien per sobre una mica que havia passat i que era la auténtica, un sobre amb 75.000 € a modo de donatiu a l'interior, la van clavatejar i al cap d'uns dies les vigilies de Meritxell uns homes de confiança de la casa la van dipositar a un lloc segur de l'entrada del Santuari avans de les sis del matí, aparcats discretament, varen esperar que l'home que feia de guardiá al Santuari obrís i recollis la caixa, cosa que va fer. Els dos homes varen agafar el potent 4x4 i varen tornar a casa del Senyor.

Lo curios del cas es que ni en dies posteriors, ni en la Diada de Meritxell, ni el Govern d'Andorra ni la premsa s'en va fer ressó de la tornada de la Mare de Déu de Meritxell, 46 anys després de desapareixer.................................i si el guarda en obrir la caixa i veure la Verge es va limitar a treure'n una i posar l'altre sense dir-me res ? Fins ara no ho hem sabut pot-ser amb els anys ho sabrem, el misteri continua entre la ficció i la realitat.

Nota :Tot el que es pugui assemblar a la realitat, llocs, situacións, dades, es pura ficció i fruit de l'imaginació de l'autor.
Josep Estefanell Miró, entre Andorra i Balaguer, Desembre del 2012.