EL PAÍS DE LA REINA ELISENDA I DE FOSSIÀ.
Hi havia un petit país, Fossiá, en mig de les muntanyes que era governat per una reina, la pobra reina estava sola i poc agraciada, volem dir no tenia marit, soltera per més detalls, es deia que era una mica bruixa i ningú sabia l'edat que tenia, però si sabem que es deia Elisenda I de Fossiá.
La reina Elisenda governava amb una excelencia notable, ningú podia tenir queixes d'ella, tothom vivia amb el suficient necessari per viure bé, tots tenien el seu troç de terreny per cultivar, tenir animals i una casa.
El pais era governat per un parlament escollit democraticament entre els subdits de la reina que volien governar juntament amb ella, era un especie de paradis, vivien de l'agricultura i de la ramaderia que solien intercanviar amb els paisos veíns en mercats que s'organitzaven tant en un com en altres paisos ja que eren al tocar i a poques llegues de distancia.
La reina al seu torn tenia pot-ser alguna comoditat més, un petit castell, alguns servents, un carruatge i mitja dotzena de cavalls i vivia del tribut que els subdits l'hi donaven en forma de comestibles i animals i aus. Es a dir vivia amb una certa austerirat i ja l'hi anava bé perquè en necessitava més si no tenia on gastar-so. Havia heredat el tró del seu pare el rei Gastó I que a la vegada l'havia rebut de la seva esposa, Teòfila I, filla d'un ric senyor de la plana francesa i anat a menys al perdro tot en una batalla i quedar-li sols aquest petit regne sense gaires recursos. Sols havia tingut una filla, Teòfila i aquesta sols va tenir a la nostra reina Elisenda I, que si no hi trova solució deixará el regne sense successió.
En un dels mercats que es van fer a Fossiá, arrivar un mercader diferent dels altres, s'el veia a part de jove, ben planta i amb una certa classe no venia ortalices ni animals, ell portava productes de països llunyans, cosa que de seguida va fer corre la veu i va arrivar a la cort de la reina, la qual el va fer cridar i l'hi va demanar de posar la parada al pati d'armes del castell avans d'ensenyaro a tot-hom. El mercadar així ho va fer i va ensenyar tot els productes a la reina la qual va quedar sorpresa i els volia comprar tots, teles, perfums, olis exotics, joies etc. Però el preu del mercader superava en escreig el disponible de la reina, que a pesar de ser reina no tenia prous diners per pagar al mercader.
La reina l'hi oferir un tracte, ella es quedaria amb el que l'hi agrades, la resta ho podria vendre al poble i a canvi del faltan l'hi donaria allotjament tant de temps com fos necessari al castell, aixi podria anar als mercats dels voltants i no tinguer-se de buscar lloc per acampar o dormir.
Aixi ho van fer, el mercader va cedir les mercaderies a la reina, va anar a vendre al mercat i un cop acabat va tornar al castell.
La reina Elisenda, ja l'hi tenia preparada la millor habitació, un bon bany calent i els millors menjars que es disposava a castell, l'hosta va menjar, es va banyar, canviar de roba i va agraïr a la reina la seva hospitalitat, encara que fos a canvi de mercaderies, però no era bó de recordar-li.
Aixi varen passar varis dies o pot-ser mesos, fins que un dia el mercader l'hi va dir a la reina que havia acabat el génere i tenia que marxar a comprar-ne més, la reina i va accedir, l'hi va demanar si tornaria per Fossiá i el mercader no l'hi va saber assegurar.
Al despedir-se el mercader ho va fer amb tot el protocol amb reverencia i n petó a la má, la reina per la seva part i després del temps de convivencia la castell l'hi va fer un petó a la galta. Aquest petó va canviar la vida de la reina i el mercader, la reina es va tornar com si els últims 25 anys no haguessin passat, com si un miracles hagués ocorregut, automaticament varen veure que estaven fets l'un per l'altres i el mercader que fins ara no sabiem el nom, Pere, es va convertir en Pere I de Fossiá i pare d'un regatzell de nens que varen donar vida al regne.
Mentre tant el estrenat rei Pere I va continuar amb el seu ofici de mercader i continuar viatjant a països llunyants per tal de portar productes exotics per a vendre.
A la vegada que va convençer a uns quants comerciants locals que fins ara venien hortalices a que l'acompanyesis i aixi podrien millorar els seus negocis.Aixi ho feren i en uns quants viatges, que durararen uns anys, varen començar a veure que tant les arques del petit regne com les de les famílies anaven prosperant.
És varen establir nous negocis al poble i habitants d'altres llocs venien a comprar aquells productes que no trovaven enlloc més..
Les insfraestructures del regne van millorar, els carrers es van empedrar, els va posar un sistema de clavagueram i un altre d'aigua corrent.
Tot semblava rutllar amb pau i tranquilitat quant de sobte es van veure invadit per un poble poprer que per enveja els hi volien usurpar el petit regne.
Fossiá sempre havia sigut neutral i ni tant sols tenia exercit ni apenes armament, aixi que el el Rei Pere I va enviar un emissari a un altre pais proper per demanar ajuda, aquest al ser més gran i poderós va enviar unes tropes que va fer fora al invasors i a l'hora van signar un tactat de cooperació i ajuda en cas d'invasió per part d'altres països que s'en va anomenar la "Carta Cordia".
El Rei Pere I va deixar els seus viatges com a mercader per dedicar-se en plé, a criar i educacar als seus fills, a les feines d'un rei a palau encara que en el seu petit regne poques devien ser, va crear un petit exercit de uns quant soldats i va fer venir uns monjos per assegurar la presencia de Déu que sempre va bé.
