El cami sense tornada

EL CAMI SENSE TORNADA.

Com solia fer molts dies al acabar la feina, era posar-me roba comoda i anar a fer una caminada. Habitualment anava sempre per llocs on coneixia bé, aquest cop vaig agafar un camí on sovint hi havia passat, de sobte veig a la meva esquerra un trencall en el qual no hi ha via reparat mai, per curiositat i al veure planer i en bon estat m'hi vaig endinsar.
Curiosament al cap d'uns metres transcorreguts em vaig adonar que el paisatge no canviaba, vaig decidir retrocedir sobre els meus passos pero va ser inútil, el paisatge era sempre el mateix i la sensació de no moure'm de lloc s'anava apoderant de mi. Intento correr endavant peró succeix el mateix.
Miro l'hora i son les 18,04 hores de la tarda, intento sortir per la part lateral i imposible com si hi hagues una barrera invisible, torno a caminar endarrera una bona estona i no em moc de lloc, miro altre cop l'hora i encara son les 18,04 h. el temps no corre, estic atrapat en mitg d'un cami on no passa ningú, intento conectar el móbil però no dona senyal sembla mort, continuen sent les 18,04 h i el rellotge no está parat, l'agulla dels segons va donant tombs, però els minuts no avançen, el que vol dir que disposo unicament
d'un minut cada vegada per intentar una cosa nova..............................................deu fer hores que estic atrapat i continuen sent les 18,04 h. de la tarda, el temps no passa, el món aqui sembla aturat, els nuvols no es mouen, les branques dels arbres tampoc, no es veu cap senyal de vida per petita que sigui.

L'Agoixa es va apoderant de mí cada vegada més, el cor s'accelera fins a tenir taquicardies cada moment, la suor freda em puja des de l'interior de la carn i el cos cada vegada es més fred, tinc fred, tinc una suor freda cada vegada més intensa, el malestar es general, caig a terra, tinc convulsións, ara el cor batega molt a poc a poc, cada vegada més a poc a poc com si es volgués parar, estic a punt de perdre el coneixament, veig una llum blanca i brillant al fons d'un tunel negre i una má que em crida, el cor s'ha parat definitivament..............................................

Al cap de poca estona uns altres caminant trobaren el cos sense vida, el metge va fer constar en l'acta de defunció, mort per parada cardiaca i el rellotge continuava marcant les 18,04 hores.