Retorn al país del passat

RETORN AL PAÍS DEL PASSAT.

Com cada dia la Cris sortia a passejar al seu petitonet gos, el Wifi, la Cris es una noia ja d'una certa edat encara que no exempta d'un bon veure, viu entre ciutat i mitja muntanya en un petit país on el temps es tindria d'haver parat pero sembla que s'ha tornat boig, ningú está d'acord amb ningú, les coses sembla que es fassis per fer però sense raonaments i el poble com en la majoria de països está descontent.

Doncs bé, tornem a la passejada de la Cris amb el Wifi, al viure en una zona privilegiada del país te la muntanya a tocar de casa ,el gosset anava fent de les seves sol i es va endinsar entre unes roques que formaven una especie de gruta o cova, la Cris el va sentir que cridava des de allà dins i l'hi va ordenar de sortir cosa que el gosset no en va cas, la Cris que no es gaire valenta hi va treure el cap, el sentia cridar a uns metres de distancia pero ho veia fosc, llavors va pensar que a la bosa de má portava una petita llanterna d'un cop que s'havia quedat sense llum, la va encendre i es va endinsar fins on hi havia el Wifi plantat d'avant d'un armari, una veu interior l'hi deia a la Cris que l'obris, ella duptava, al final el va obrir, dins l'armari hi havia uns vestits d'ella mateixa quant era joveneta i la mateixa veu l'hi va dir si t'els poses i passes cap a dins podrás tornar a veure el teu país de quant eres jove.............................el temps no comptará per a res, sols el de canviar-te de roba.

La Cris, s'ho va pensar uns minuts i va dir: Pot-ser que no hi tingui res a perdre i si es veritat al fi i al cap es la meva conciencia la que m'está parlant. Es va canviar de roba i va entrar cap al fons de l'armari, al pobre Wifi per raons propies no s'el hi va permetre l'entrada.

Es va trobar en mig d'un pais ple de color, flors i ocells que volaven, la veu l'hi va dir, ara estás al centre, aqui no hi distancies, des de aqui podrás anar a qualsevol lloc, no podrás parlar amb ningú, no podrás tocar res, no podrás alterar res, simplement podrás mirar, si parles ningú et sentirá ni ningú et veurá i solsament tindrás accés als bons records. Que passis un bon dia........
La Cris va poder disfrutar tan de temps com va volguer d'aquell país que recordaba amb anyorança, va reviure els temps de la seva primera escola, del seu primer treball, del festeig amb el seu marit, va reviure tot el bó i millor de les últimes decades fins que el sol del seu país idil.lic es va anar ponent i el país va anar quedant en la penombra i senyalava l'hora de tornar a l'armari.
La tornada va se curta, canviar-se de roba, recollir el Wifi i en pocs minuts tornar a ser al carrer a plé solet del més de Novembre.

De sobte la Cris va sentir els crits del Wifi i va obrir els ulls, s'havia quedat adormida sentada en una llosa plana del cami..............amb l'iphone a les mans.

Dedicat a la meva amiga Cristina Calsina i al seu gosset Wifi.