jueves, 15 de noviembre de 2012

Viatge al més enllà

VIATGE AL MÉS ENLLÁ.


En una ocasió vaig tenir el privilegi de viatjar al més enllà.
Va ser un viatge relativament curt però ple d’emocions, tot va començar en un espècie de somni diguem-ne entre dos sons, vaig sentir vora meu una presencia semi humana, vestida amb una gavardina i una capell, em va tocar fent un signe de seguir-lo.
Sense adonar-me’n em vaig trobar en un món totalment diferent del nostre, un món on els colors eren diferents, la gent era diferent, tot era diferent, no parlaven entre si, però es comunicaven d’una manera sensorial, es respirava pau però a la vegada tensió, vaig notar que hi havia unes regles molt estrictes, la gent anava pels carrers en silenci, manca total de vehicles, ni tant sols bicicletes, semblaven viure en segles passats, es veiem petits comerços, cada un dedicat a un sol producte i tots molt bàsics, la gent tots de edat avançada vestien quasi de negre, els una mica més joves de gris, tots amb capell o el cap cobert, vestits llargs i més aviat ben cuidats i nets.
L’home que m’acompanyava de tant en tant en feia veure coses que no havia vist mai, estris comunitaris espectaculars i que no sabria descriure per a que servien, alguns pot ser per extreure aigua, altres per destruir la brossa, en tenien per tot arreu, en aquest llocs i tenien uns carruatges tirats per uns cavalls de la mida d’un elefant petit, en un prat vaig descobrir que tenien un bon ramat de vaques també d’unes dimensions enormes, segurament si tot el bestiar era així les gallines devien ser com els nostres estruços.
A la fi em va portar a menjar a casa d’una gent, un matrimoni molt amable, devien tenir al voltant dels 80 anys, em van servir un sopa de cols que alimentava a un mort, per veure aigua i un tros de pa espès que atipava molt, un cop dinat em va conduir cap una sala al mig del poble, aquí vaig témer per la meva vida, la sala era completament obscura i de volta em vaig trobar sol, alguna cosa estranya em va xuclar i de sobte em vaig trobar de nou al meu llit mig endormiscat.
Des de llavors, devia tenir un 9 ó 10 anys he dormit amb el cap sota la flassada.

 
 
 

No hay comentarios:

Publicar un comentario