L'Anec de Balaguer

Per als que no sou de Balaguer us explicaré que el riu Segre al seu pas pel mig de la ciutat agafa una amplada considerable amb unes voreres amples on s'hi fan tot tipus d'activitats i on s'hi pot passejar tranquilament i on hi ha una colonia bastant nombrosa d'oques i anecs, bé doncs feta l'ntroducció us explicaré el que em va passar fá un parell de dies. Anava per una de les boreres del riu passejant o millor dit deambulant com sempre, a un parell de metres pel mig del riu una anec anava a la meva alçada amunt i avall lo que em va cridar l'atenció, normalment naden lliurement peró no fan cap tipus de manera de seguir a algú, aixi varem anar durant uns vint o trenta metres, de cop l'anec s'acosta a la vorera i puja a l'herba, jo que he sentit a parlar del mal caracter que tenen aquest animals em vaig quedar aturat de cop, l'anec s'em va acostar i em va dir, no pateixis no et faré rés, disculpa la intromissió i bona tarda, em vaig q...
uedar glaçat, bona tarda l'hi vaig contestar, i ell em va dir et veig preocupat, perque? l'hi vaig demanar jo. Doncs tens un caminar que sembles un vell, una cara llarga i desencaixada, una mirada perduda i amagada darrera de les ulleres de sol, semble una ánima en pena i la veritat anar aixi de deixat no fá per tú per la manera que vas vestit, per aixo dedueixo que t'en deu passar alguna. L'animalet es va seure a l'herba i em va convidar a fer-ho, explica'm el que et passa, pot-ser et puc ajudar, doncs dit i fet l'hi vaig explicar el que em passava, un cop va estar tot explicat em va dit t'ens paper i boli, si clar, doncs apuntat aquest medicaments, ves a la farmacia i ja veurás com en un parell de dies et troves millor, pero fes atenció d'una cosa, el medicament principal l'has de posar tú. I ara em va dir continua el teu passeig amb la cara més alegre que veig que tens, jo vaig tirant que si et veuent parlant amb mi encara pensaran que ets boig i d'aixo ni parlar-ne,estás passant un mal moment, au fins un altre i enfila un vol curt fins l'aigua i desaparesque.
La medicació era la mateixa que m'havia donat el psiquiatra uns dies avans i lo més curios de tot es que mai he passejat per la vora del Segre tot sol...............